Síndrome Hikikomori

Aquest és un síndrome que va sorgir a Japó i que afecta especialment a nois joves, els quals poc a poc van retirant-se de tota vida social i tancant-se a la seva habitació, fins arribar a tenir pànic de sortir-ne.

Aquests nois acostumen a ser introvertits o amb problemes familiars afectius que fan que vagin tancant-se en si mateixos poc a poc, desconfiant d'aquells que estan al seu voltant, i desvinculant-se progressivament d'amics i familiars, i de l'entorn escolar. Per tant caient en una espiral negativa i de desconfiança que farà que el noi es tanqui dins seu, darrere de la porta de la seva habitació.

Aquest és un dels motius perquè l'amistat és un regal perquè si observem dins la colla d'iguals que algú està patint un procés negatiu d'introspecció hem de procurar estendre-li la mà i integrar-lo al grup, perquè el sentit de les coses és poder compartir allò que som i allò que fem.

Seguim.......

Clika aquí per anar a la notícia

Temps de vacances

En aquest país tothom fa vacances. Rics, pobres,... tothom agafa uns dies i fa vacances. Pot anar a l'altra banda del món o a un hotel del poble del costat i desconnectar. Una mena de tornar a començar. Un reset com fan els ordinadors però aplicat a les persones.

Realment s'ha de fer. No és important ni fer fotos, ni video ni fer molts selfies. No cal anar molt lluny. La gràcia és fer alguna cosa diferent, desconnectar. I al tornar, veure el món una mica diferent, potser al cap de poc serà igual però almenys durant uns dies el veuràs d'un altre color.

 Hauria de ser obligatori fer vacances per a tothom encara que sigui al poble del costat. Fer servir el mòbil el menys possible i trobar-se a un mateix, per retrobar l'equilibri i les forces necessàries.

Ciutadà o Consumidor

Internet forma part de les nostres vides, s’ha convertit en l’eix central de la majoria de les nostres relacions personals, socials, administratives, de consum,…. podríem dir que és la nostra connexió amb el món.,.... Ens movem dins d’un entramat d’aplicacions especifiques que ens permeten tenir al nostre abast un multiple ventall de possibilitats només disposant d’un terminal i de connexió a internet. A canvi de què? A canvi d'emplenar un formulari d'inscripció. Un formulari que ens demana informació personal com a condició per poder gaudir del servei que ens ofereixen. I en aquest punt crec que hauriem de ser més curosos i NO subministrar informació excesiva.

En la dinàmica clàssica el consumidor tenia més protegida la seva intimitat i identitat. És clar que podies anar a una botiga i explicar-los la teva vida, i fins i tot si la botiga era de barri, coneixien tots els ets i uts dels seus clients, però fins i tot així no tenien informació tan privilegiada com la que donem gratuïtament a formularis d'internet que alimenten grans bases de dades que operativitzades determinen els nostres gustos i preferències.

Aquest és el joc, dins de la societat del post-consum en la que ens trobem immersos. Un joc molt perillós perquè fa entrar en contradicció el concepte ciutadà i consumidor. Cada cop hem d’emplenar més formularis i indicar més informació sobre nosaltres. Informació molts cops, sota el meu entendre, gratuïta i no ajustada a les seves finalitats. Ens subscrivim a una botiga on line d’animals, per exemple, i ens obliguem a indicar el nostre sexe i la nostra edat. Per a què la volen??? És rellevant aquesta informació per al servei que m’oferiran? En un món cada cop més tecnològic, hem de ser conscients que la informació és poder i la informació que contenen les mega bases de dades són informació molt suculenta per a moltes empreses per determinar als seus potencials clients. I és aquí on es dirimeix entre els drets que tenim com a consumidor i com a ciutadans. Molts cops regalem unes dades personals que integren unes bases de dades que poden ser utilitzades per vendre-les al mercat amb fins lucratius o directament per seduir-nos davant de conèixer el nostre perfil.

Sota aquesta perspectiva i davant del control que suposen, tant en l’àmbit personal, laboral i social. Crec que l’opció més raonada i defensora de la intimitat i dels drets individuals seria reivindicar i exigir uns tipus de formularis que només sol·licitessin aquella informació imprescindible per a la seva finalitat, evitant preguntes personals que no aporten cap informació rellevant per al servei sol·licitat, ja sigui alhora de comprar un televisor o per inscriure’ns en una oferta laboral.

En un món global cada cop més governat per les grans corporacions, és més precís que siguem conscients dels nostres drets individuals, com a ciutadà i com a consumidor. La protecció de l’anonimat i d’un Estat megaprotector està desapareixent, i les regles de joc canviant. Fet que comporta esdevenir responsables del nostre desenvolupament autònom dins de la societat. Per tant, erigir-nos com a defensors dels nostres drets civils front a interessos ocults.

Griselda Vergés

L'habilitat de saber valorar sense filtres

Un dels xocs que vaig tenir quan vaig integrar-me al món laboral als 18 anys i deixar l’oasi estudiantil , va ser la insistència d’anomenar-me “senyoreta”. Tret al que sempre m’he resistit davant la creença que no em feia falta cap home al meu costat per obtenir la categoria de “senyora”. Potser aquesta inquietud em va portar a emprendre els estudis de Sociologia davant la necessitat d’entendre per què majoritàriament la gent manifesta la necessitat de catalogar a les persones i valorar-les segons aquesta classificació, anul·lant involuntàriament el seu dret a la individualitat. Fins i tot observant un joc molt curiós en el que la mateixa persona que reclamava la seva singularitat quan valorava a la resta queia en el mateix joc classificador.

Alguns estudis ens indiquem que el cervell classifica i ordena, i coneix a partir de conceptes. Per tant, el nostre coneixement vindria limitat pels conceptes apresos, per això hem de ser curosos i defugir de dicotomies simples que només ens simplifiquen la realitat i que no ens deixen veure la graduació de colors. Per exemple si parlem de colors de pell no es veritat que hi hagi blancs i negres. El concepte raça és limitant i condiciona la nostra percepció de la realitat, i que només justifica segons el meu entendre el privilegi de ser blanc, o sigui mantenir la “puresa” de no estar barrejat. Només cal pensar en el president d’Estats Units, l’Obama, descendent del mestisatge, però conegut com el primer president estadounidenc negre. En canvi, si ens atrevim a observar la realitat sense complexes veiem una graduació continua de colors, que configuren una realitat complexe i rica que defuig de simples dicotomies.

Evitar de classificacions és difícil, i tots podem caure en un moment o altre. Tot i així hem de ser conscients i establir mecanismes que serveixin de garants per preservar la nostra identitat i el dret individual, i més quan poden comportar greuges tant laborals com a socials. Sense adonar-nos caiem en el joc social de catalogar i valorar als altres per trets físics externs, una simplificació que ens ajuda a preservar els privilegis de l’endogrup front l’exogrup.  

Atrevir-nos a valorar per nosaltres mateixos és un repte, és molt més fàcil admetre el discurs majoritari admès socialment. En un doble sentit, ens simplifica la feina i no cal justificació si ens equivoquem. I d'aquesta manera reproduim el model social.

Griselda Vergés

La dona en el mercat de treball

Davant la necessitat de conviure en una societat justa cal vetllar per promocionar la igualtat d’oportunitats, posant atenció en aquells col·lectius que socialment pateixen greuges que els impedeix o els dificulta assolir la seva autonomia i la seva adequada integració al teixit social, tant per les seves conseqüències personals, econòmiques, laborals i/o socials.

En aquest article posem atenció en les diferències de gènere enfront al mercat laboral, mostrant una clara situació de desigualtat. Diferències que es perpetuen i que davant el paradigma del canvi en que ens trobem immersos, descrits en  l’informe de l’European Centre for the Development of Vocational Training (CEDEFOP, 2008) i a l’informe de la OCDE (2004a), cal parar especial atenció en atenció als drets com a ciutadans. Dins una societat cada cop més globalitzada, en que els referents centrals són el desenvolupament socio-professional i competencial, i la gestió de la carrera de cada un dels ciutadans i grups, no atendre la situació de desavantatge a que les dones s’enfronten dins del mercat laboral en el fons és no atendre al seu adequat desenvolupament tant personal i professional dins la societat, i posar en perill  la seva necessària autonomia com a persona i ciutadà de ple dret.

Si analitzem les dades, segons l’informe de La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones de l’Observatori del Treball i Model Productiu, de febrer del 2017, observem que:

a)    La participació de les dones en el mercat de treball és menor a les masculines, amb un diferencial del 8% de les taxes d’activitat i ocupació.

b)    La jornada parcial ha estat molt més comuna en les dones, presentant a l’estat espanyol, unes dades lluny de la mitjana de la Unió Europea. La principal causa manifestada per les dones a aquest fet és no haver trobat una ocupació a temps complert (manifestat pel 56% dels qui desenvolupen dit tipus de jornada), per tant complint una jornada parcial involuntària. Respecte a les persones que treballen voluntàriament a temps parcial, entre les dones el motiu principal és assistir infants o adults i altres responsabilitats familiars o personals, en canvi entre els homes aquest motiu és testimonial.

c)    Si observem el nivell educatiu les dones mostren millors resultats, presentant una taxa d’abandonament prematur dels estudis força inferior (8.1%)i una major proporció de dones amb estudis superiors.

d)    Respecte a les diferències entre les feines s’observa una segmentació clara del mercat laboral, tant en relació amb el sector d’activitat com el grup ocupacional. Diferències que poden explicar part de les diferències salarials. Les dones es concentren en certs sectors d’activitat (segmentació horitzontal) i en certes ocupacions (segmentació vertical) tenen una presència molt escassa. Que reflecteix un pes inferior de les dones en la part alta de l’escala ocupacional i una major presència en la part mitjana-baixa:

Ø  Respecte el sector d’activitat:

·   Són el 77.5% de la població ocupada en la sanitat i serveis socials.

·   Són el 70% en les activitats culturals , esportives i altres serveis i en el comerç al detall.

·   Són el  66.2%  en l’educació.

Ø  Respecte al grup ocupacional:

·    Són el 74.1% dels empleats d’oficina, comptables i administratius.

·    Són el 64.4% en serveis restauració, personals i venedors.

·    Presència molt escassa entre els artesans i treballadors qualificats d’indústria manufacturera i la construcció, operadors d’instal·lacions i maquinària, muntadors.

·   I un 30% en el grup de tècnics i professionals de suport, i el de directors i gerents.

e)      En dades anteriors podem veure una menor professionalització de les dones, les quals tendeixen a ocupar perfils més generalistes. Presentant una presència menor en ocupacions que generalment s’associen a majors retribucions. Aquest fet és especialment problemàtic davant un escenari que premia cada cop més l’especialització i la professionalització, augmentant el perill de la seva precarització dins del mercat laboral.

f)        S’observa al llarg del temps una menor dedicació al treball remunerat de les dones, amb períodes d’interrupció de l’activitat laboral i menys allargaments dels horaris (hores extres), situació que amaga la necessitat/obligació de conciliar la vida laboral i familiar, i que acaben comportant una menor retribució del treball femení, augmentant la bretxa salarial de gènere.

Un cop analitzades les dades, observem que ens descriu una situació de clara desigualtat de les dones enfront al mercat laboral associades a situacions de discriminació per raó de gènere. Situacions motivades especialment per la càrrega social de les tasques familiars, a ser hereus d’una societat patriarcal, a les dificultats per conciliar la vida personal i laboral i a la incorporació tardana de les dones al mercat laboral. Aquesta situació comporta menors rendes per al col·lectiu femení tant en el present com en el futur, atès el seu lligam amb les prestacions d’atur o de jubilació futures, i per tant a una major exposició al risc a la pobresa.

Aquest escrit s’inscriu dins la necessària pressa de consciència de la situació passada i actual, per d’aquesta manera afavorir i fomentar les mesures, el debat social i la sensibilització necessària per promoure un canvi d’escenari que afavorís la igualtat d’oportunitats alhora de desenvolupar la carrera personal i professional, com a garantia de l’autonomia de cadascun dels ciutadans i  la seva adequada integració en el marc econòmic i social dins del nou marc polític que s’està construint.

Griselda Vergés

La motivació com a garant del projecte de vida

Quasi sense adonar-nos anem submergint-nos en una nova realitat que per una banda ens meravella amb les seves potencialitats, posant-nos al nostre abast el món sencer a partir de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i per altre banda ens confon, mostrant-nos una realitat cada cop més difosa i incerta tant a nivell personal com professional. 

On és aquella avorrida estabilitat que vivíem quan érem petits? ....  el món cada cop s’ha fet més petit i gira més ràpid, i la seva inèrcia molts cops ens col·lapse, sentint-nos immersos en una realitat que si no ens salvaguardem, correm el perill de caure presses de la seva voraginitat.

Davant d’aquest entorn cada cop és més imprescindible que ens instituïm com a protagonistes del nostre futur, deixant enrere postures passades més acomodatives que ja no són una resposta eficaç als nous reptes que ens imposa la nova realitat. Instaurant-se un escenari en el qual és més necessari ser conscients de nosaltres mateixos i del nostre entorn, i dotar-nos de la capacitat de decidir de forma eficaç i d’aquesta manera assumir la necessària responsabilitat del nostre devenir, convertint-nos en protagonistes del nostre futur. I d’aquesta manera allunyar-nos de la passivitat que ens pot comportar caure en mans d’un mercat cada cop més despietat i  excloent que et va abocant cap a la precarització i a unes dinàmiques personals i socials més complexes.

D’aquesta manera queden enrere respostes adaptatives passades en què la necessària seguretat i equilibri la buscàvem en coses externes a nosaltres, com podien ser la vivenda, la feina o la família, construint-se una nova realitat més volàtil que es substenta en el “jo”, com a ésser autònom i responsable de la nostra carrera personal i professional davant d’un entorn cada cop més incert i canviant.

Davant aquesta nova realitat hem de vetllar per preservar-nos i no caure en el desànim, i ser conscients que la nostra carrera personal i professional no serà lineal sinó sinuosa, amb moments millors i pitjors, provocades tant per motius personals, familiars, econòmics com socials. Constituint-se com a essencial preservar la nostra motivació què ens servirà  de garant en aquesta cursa per assolir el nostre projecte de vida. 

Griselda Vergés

L'autoocupació

Alhora d’incorporar-nos al mercat laboral podem fer-ho prestant els nostres serveis a una empresa o decidir autoocupar-nos. L’autoocupació és una via que requereix una reflexió prèvia per tal de valorar la viabilitat tècnica, econòmica i financera del nostre projecte, per això és convenient realitzar un Pla d’empresa i no només com un requisit imposat alhora de demanar un crèdit o altres gestions sinó com un exercici personal que ens permetrà una reflexió acurada sobre el nostre projecte per realitzar els ajustos necessaris i així poder fer una necessària previsió, sobre la base d’un anàlisi racional. Per tant quant més acurada, real i actual sigui la informació de què disposem més fiable serà el nostre projecte alhora d’emprendre.

Emprendre implica assumir riscos perquè comporta decidir sobre fets futurs. Per minimitzar els riscos cal una actitud reflexiva per ser capaços de prendre decisions eficaces i així fer front a la incertesa, sent conscients que no podem controlar-ho tot, i que sempre hi hauran fets fortuïts o casuals que ens faran trontollar. Per això mateix és tan necessari com a mínim controlar allò que està a les nostres mans.

Per confeccionar el nostre Pla d’empresa tenim diferents possibilitat. Si tenim les competències necessàries podem elaborar-lo nosaltres mateixos, també podem buscar recolzament o confecció a serveis privats com les assessories o també utilitzar recursos públics que ens oferiran un procés d’acompanyament per realitzar el nostre projecte i d’aquesta manera decidir d’una forma eficaç.  En principi, els consells comarcals ofereixen aquest tipus d’orientació i altres entitats com pot ser el Tecnocampus de Mataró.

Tanmateix davant la necessitat de concentrar en una plataforma telemàtica tota la informació necessària per a un emprenedor s’ha creat la Xarxa Emprèn  http://xarxaempren.gencat.cat/inicia/cat/ amb la voluntat de facilitar la informació necessària del seu interès al llarg de tot el cicle de l’empresa (reflexió del negoci, creació del negoci i consolidació del negoci). Dita iniciativa pretén oferir una relació més transparent i amb menys complicacions integrant informació de les diferents administracions implicades.

Aquest projecte neix de la voluntat d’una administració que vol ser cada cop més propera i adequada a les necessitats dels ciutadans, oferint via telemàtica recursos per facilitar les seves gestions. D’aquesta manera pren rellevància l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) que per facilitar els tràmits ha posat en funcionament la Finestra Única Empresarial (FUE) http://governacio.gencat.cat/ca/detalls/Article/FUE

Griselda Vergés