Un dels xocs que vaig tenir quan vaig integrar-me al món laboral als 18
anys i deixar l’oasi estudiantil , va ser la insistència d’anomenar-me “senyoreta”.
Tret al que sempre m’he resistit davant la creença que no em feia falta cap
home al meu costat per obtenir la categoria de “senyora”. Potser aquesta
inquietud em va portar a emprendre els estudis de Sociologia davant la
necessitat d’entendre per què majoritàriament la gent manifesta la necessitat de catalogar a les persones i valorar-les
segons aquesta classificació, anul·lant involuntàriament el seu dret a la
individualitat. Fins i tot observant un joc molt curiós en el que la mateixa
persona que reclamava la seva singularitat quan valorava a la resta queia en el
mateix joc classificador.
Alguns estudis ens indiquem que el cervell classifica i ordena, i coneix a
partir de conceptes. Per tant, el nostre coneixement vindria limitat pels
conceptes apresos, per això hem de ser curosos i defugir de dicotomies simples
que només ens simplifiquen la realitat i que no ens deixen veure la graduació
de colors. Per exemple si parlem de colors de pell no es veritat que hi hagi
blancs i negres. El concepte raça és limitant i condiciona la nostra percepció
de la realitat, i que només justifica segons el meu entendre el privilegi de
ser blanc, o sigui mantenir la “puresa” de no estar barrejat. Només cal pensar en el president d’Estats Units, l’Obama,
descendent del mestisatge, però conegut com el primer president estadounidenc
negre. En canvi, si ens atrevim a observar la realitat sense complexes veiem una
graduació continua de colors, que configuren una realitat complexe i rica que
defuig de simples dicotomies.
Evitar de classificacions és difícil, i tots podem caure en un moment o
altre. Tot i així hem de ser conscients i establir mecanismes que serveixin de
garants per preservar la nostra identitat i el dret individual, i més quan
poden comportar greuges tant laborals com a socials. Sense adonar-nos caiem en
el joc social de catalogar i valorar als altres per trets físics externs, una
simplificació que ens ajuda a preservar els privilegis de l’endogrup front l’exogrup.
Atrevir-nos a valorar per nosaltres mateixos és un repte, és molt més fàcil
admetre el discurs majoritari admès socialment. En un doble sentit, ens
simplifica la feina i no cal justificació si ens equivoquem. I d'aquesta manera reproduim el model social.
Griselda Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada