La comunicació no verbal

Com a ésser socials que som, ens és essencial desenvolupar  eines de comunicació per poder-nos relacionar adequadament amb el nostre entorn. I davant d’aquest fet el sistema educatiu centra un dels seus interessos en desenvolupar unes competències adequades en la ciutadania per fer-ho convenientment, centrant el seu interès en els aspectes més formals de la comunicació parlada i escrita, com són la sintaxis, la morfologia, l’ortografia, el ritme, la dicció.... , oblidant-se molts cops dels aspectes no verbals de la comunicació.

Recents estudis ens indiquen la forta influència del cos sobre la ment que confirmen una vella hipòtesi que adoptar cert gest o postura pot desenvolupar l’emoció o actitud relacionada amb aquest gest o postura. És a dir, el fet d’adoptar el gest de somriure té la capacitat de canviar en positiu el nostre estat d’humor.

Davant dita evidència, posar atenció a la nostra comunicació no verbal ens dota de més domini i control d’allò què volem comunicar, permetent-nos entre d’altres transmetre seguretat i confiança als nostres interlocutors i a nosaltres mateixos:

• Posant atenció a la postura corporal: Les postures que doten de confiança i seguretat personal són les postures expansives. Aquelles postures que el nostre cos sembla ocupar més espai del que ocuparia en circumstàncies normals, com per exemple la postura de “wonder woman” (cames separades i les mans a la cintura).

• Posant atenció com caminem: Es transmet seguretat quan caminem drets, fent llargues passes, movent els braços i mantenint el mentó alt.

• Posant atenció a la veu:Mantenir un to profund i una velocitat pausada també és un element que dóna poder personal. I fer pauses quan es parla denota confiança.

Segons la psicòloga social Amy Cuddy cal “fingir fins a ser-ho”, afirmant que si una persona adopta postures d’aquest tipus durant dos minuts abans d’enfrontar-se a situacions estressants (com una entrevista de treball, una presentació en públic, una conversació conflictiva amb un treballador o amb el teu cap o un examen), les possibilitats d’èxit augmenten radicalment, com així es demostra en evidències de la vida real i com en les proves de laboratori realitzades en els últims anys. Davant d’aquestes conclusions es dedueix que el nostre comportament no verbal (postures, gestos, moviments,..) amb conjunció amb una actitud determinada genera en la persona aquella actitud.

Tots som conscients que la forma de comportar-se i relacionar-se de certes persones ens transmeten la imatge de poder personal. I creiem que manifestar aquestes actituds de seguretat i confiança era conseqüència de la seva autoconfiança. Però, a partir d’aquests estudis s’ha obert una nova perspectiva que genera moltes possibilitats personals, basant-nos en el fet que podem autogenerar-nos aquesta autoconfiança només fingint que la tenim.

Griselda Vergés