Herramientas digitales para la búsqueda de empleo

Actualmente enfrentarse a la búsqueda de empleo requiere una planificación y un conocimiento de los diferentes recursos que nos ofrecen las nuevas tecnologías. Además de los clásicos portales de empleo que ofrecen los servicios públicos de empleo o las empresas de colocación, encontramos otros recursos digitales más especializados o que pretenden facilitarnos nuestra búsqueda de empleo ante la diseminación de ofertas en diferentes plataformas. Entre los recursos disponibles, nos centraremos en aquellos que nos ofrecen mayor comodidad y agilidad:

• Los Metabuscadores (motores de búsqueda) de ofertas de empleo que permiten realizar una búsqueda parametrizada por la red a partir de unas variables básicas (ocupación, ámbito territorial,..), remitiéndonos las ofertas de empleo que cumplen los criterios de búsqueda de empleo seleccionados  a nuestro correo electrónico.
• Las App’s de empleo ofrecen a sus usuarios la comodidad de buscar empleo a partir del smartphone según los criterios establecidos.
• Suscribirnos por RSS puede ser una opción interesante en nuestras consultas frecuentes a una web de empleo, que podremos consultar con cualquier lector RSS (por ejemplo, Google Reader).
• Entre las redes sociales de más uso, destacamos:

•      Twitter por su operatividad al permitirnos ver las ofertas de empleo de los “perfiles de empleo” que seguimos en su página principal.
•           Linkedin en principio es para la búsqueda de empleo de perfiles más profesionales y técnicos, facilitando el networking (mantener una red de contactos sociales). Aún así presenta cualidades interesantes como el “botón apply” integrado en las páginas de búsqueda de empleo permitiendo al usuario enviar su solicitud de trabajo a las empresas que ofertan empleo allí.
•           Facebook, menos operativa para la búsqueda de empleo. Podemos consultar algunas páginas o perfiles que pueden informar de ofertas laborales. 

Griselda Vergés

És un tema d'actitud

Conflicte dels joves enfront el mercat laboral

En els últims vint anys la inserció dels joves al món laboral s’ha fet més complexa, llarga i laboriosa. La transició de l’escola al treball s’ha dilatat en el temps i els joves es veuen abocats a enfrontar-se a un entorn laboral més competitiu, més exigent i inestable que es viu com una travessia pel desert a la cerca d’un oasis que els empeny molts cops a escenaris de precarietat que poden comportar situacions d’exclusió social davant d’esdeveniments personals, econòmics o socials adversos (Comissió Europea, 2013).

Tot i ser una situació que afecta a tots els països integrants de la UE, les dades ens indiquen que no ho fa ni en el mateix grau ni en la mateixa intensitat. En concret a España, segons dades del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social  ("Informe de jóvenes y mercado de trabajo del Ministerio de Empleo y Seguridad Social", setembre del 2016),  trobem unes xifres preocupants que ens adverteixen d’una situació anòmala en aquest col·lectiu. Com a més significatives, ressaltem una taxa d'atur juvenil (16-25 anys) molt elevada i permanent del 46,5% , molt per sobre de la mitjana europea UE-28 del 18.7%; una forta temporalitat (64,6% en els menors de 25 anys); una creixent parcialitat (jornades inferiors a les legalment establertes com a normals) i una escassa qualificació (més del 50% del joves tenen uns estudis que dificulten el seu accés i conservació del lloc de treball). Dades preocupants per la seva perpetuació en el temps i agudesa que requereixen de mesures concretes per evitar possibles situacions de vulnerabilitat, l’afectació a les carreres professionals de tota una generació i la pèrdua de competitivitat de l’economia productiva. A dit informe es reconeix que aquestes xifres alarmants són motiu dels profunds problemes estructurals del mercat de treball espanyol, reconeixent implícitament el fracàs del model productiu, el qual llença a multitud de joves a unes situacions de precarietat de les quals són presoners. 

Tot i així, els informes també ens mostren un escenari que posa en evidència les mancances competencials dels joves espanyols per a la seva adequada inserció al mercat laboral: elevada taxa d’abandonament prematur escolar del 20% que duplica la mitjana europea (indicador que mesura la sortida dels alumnes del sistema educatiu abans d’acreditar unes competències professionals); el baix percentatge de joves amb nivells mitjos de formació en relació a Europa; un baix nivell competencial en llengües estrangeres en aquesta franja; un preocupant 18,5% de Ni-Nis (joves que ni treballen ni estudien); i un baix percentatge que compagina treball i formació respecte a la mitjana europea. Dades que justifiquen la precarietat laboral dels joves amb menys formació davant un mercat laboral més tecnificat, diversificat i competitiu. Fet que posa en evidència reiteradament l’Enquesta de Població Activa (EPA) que ens mostra que a mesura que millora la formació disminueix la probabilitat de trobar-se en situació d’atur. Per tant, convertint la formació com la millor assegurança de protecció contra l’atur.

Per acabar-ho d’adobar ens trobem un altre dada rellevant i de greus conseqüències, el transvasament actual entre ocupacions que s’està produint entre els joves espanyols quan s’enfronten al mercat laboral. Per aclarir-ho, indicar que és normal en l’època estudiantil i en les primeres aventures en el món laboral, sobretot quan no es tenen assolides les competències professionals en cap ocupació, buscar feines que no requereixin cap qualificació especial (cambrer, auxiliar cuina, reposador, peó, cuidar nens,...). Feines que  aporten uns ingressos econòmics per sufragar les seves despeses i no dependre exclusivament dels pares. Aquesta realitat normal és converteix en un problema quan es perpetua i  enquista en el temps perquè comporta desprofessionalització, desmotivació, afecta a la competitivitat de l’economia i perjudica l’emancipació. Segons dades de l’informe del Consejo de la Juventud de España (CJE), el 80% dels joves menors de 30 anys en España encara viuen a casa dels seus  pares.

Per tant, actualment ens és habitual trobar-nos a joves llicenciats en economia fent d’administratius, tècnics en publicitat fent de cambrers, tècnics administratius fent de dependents, tècnics en electrònica fent de vigilant de seguretat.....i així anem fent. Ens trobem a uns joves amb unes competències professionals dispars: unes adquirides per la formació i altres adquirides per l’experiència. I així anar rotant, segons la sort de cadascú en el mercat laboral. Davant molts cops la inconsciència de la progressiva pèrdua de les competències professionals assolides per la formació, i per tant poc a poc veient esvair els somnis davant de currículums personals dispersos, inacabables i caòtics que minven la professionalització i fan caure en el desencís i la desmotivació.  Sense comptar el desaprofitament de recursos públics i privats invertits.

Ens trobem en moments de canvi que requereixen grans decisions polítiques i per això hem de ser conscients, més que mai, del nostre entorn i de les nostres possibilitats. I tot per no caure en els mateixos errors o/i reproduir realitats ineficients i ineficaces que ens abocarien al descrèdit i a l’atonia. Cal que analitzem l’entorn per entendre com hem arribat on estem i destriar les claus per començar a construir el futur anhelat.

Griselda Vergés

La incertidumbre del mercado laboral

Actualmente enfrentarse al mercado de trabajo es un proceso duro y que requiere equilibrio emocional. La incertidumbre del mercado de trabajo nos crea angustia y pone a prueba nuestra confianza en nosotros mismos. Ante la dificultad de encontrar un empleo,  es muy fácil deprimirnos y autoculparnos (soy demasiado mayor, no tengo experiencia, mis capacidades no son las adecuadas,…), con el peligro de adoptar unas actitudes derrotistas.

Vivimos momentos de cambio, la tecnología invade nuestro entorno y nos vemos obligados a adaptarnos a ello para poder tener las comodidades que nos ofrecen, modificando nuestro día a día que va desde enviar un Whatsaps a un amigo a escuchar música por Spotify a una videoconferencia con un familiar que se encuentra en Londres. Esa idea de realidad estática de tiempos pasados ha muerto, nos encontramos imbuidos en una era de cambios que se retroalimentan que nos aportan beneficios pero como contrapartida nos exigen una actitud más activa. Y esta idea la hemos de aplicar a todos los ámbitos de nuestra vida, y en el empleo también.

Y en especial, en un momento de incertidumbre del mercado de trabajo como el actual, en que adquiere vital importancia nuestro desarrollo personal y profesional a lo largo de la vida, no podemos rendirnos, y hemos de coger las riendas de nuestro futuro. Para ello es esencial que nos enfrentemos a un proceso de reflexión que nos permita decidir eficazmente qué expectativas laborales tenemos, cuáles son los requisitos que exige el mercado laboral respecto a esta ocupación y valorar si necesitamos mejorar nuestras capacidades para lograr nuestro objetivo laboral. Esta actitud además de mejorar nuestra empleabilidad, y dotarnos de mayor conocimiento del mercado de trabajo y de nosotros mismos, nos dará seguridad en nuestras posibilidades y motivación, actitud esencial para lograr alcanzar el éxito en nuestros retos de futuro.

Griselda Vergés (publicat FOREM-2016)

No et rendeixis, lluita els teus somnis

Capacitat de saber desconnectar de la feina

Per mantenir el nostre equilibri emocional és necessari saber desconnectar de les pressions i maldecaps de la feina. Cada cop més ens movem en entorns més exigents i estressants que sense adonar-nos ens aboquen a estats d’irritabilitat, nerviosisme i ansietat que acaben afectant a altres facetes de la nostra vida. I que si es perllonguen ens fan caure en bucles nocius de pensaments de negativitat, escepticisme i desmotivació, gens recomanables. 

Per aquest motiu és essencial ser-ne conscients i establir els mecanismes necessaris per saber desconnectar, en benefici de la nostra eficàcia en el lloc de treball i del benestar en la nostra vida personal i social. 

Per tant, és necessari adoptar una actitud activa i positiva, tant com a forma més convenient i productiva d’afrontar les diferents responsabilitats com per la sensació interior de confort que ens provoca, i que a més revertirà en el nostre entorn immediat, potenciant els seus efectes.

Com a tècniques per mantenir uns patrons de comportament saludables en benefici de mantenir la nostra motivació i disminuir els efectes nocius del dia a dia, recomanem alguns:

• Saber associar el treball a determinats moments i llocs i no permetre que rebassin aquests límits: Diversos estudis ens mostren que més d’un 50% dels treballadors porten els maldecaps de la feina a casa, afectant més a mesura que hi ha més pressió i autoritat en el lloc de feina.
• Construir una xarxa social de recolzament: Està demostrat que una persona afronta de millor manera les situacions d’estrès si es sent acompanyat, augmentant la seva capacitat d’afrontar adequadament els problemes, i afavorint la seva autonomia i perspectiva vital
• Crear uns hàbits adequats: Que comencen en determinar el seu horari laboral i que li permetran planificar la seva vida personal i laboral, segons els seus interessos i necessitats.
• Fer unes rutines d’oci: Ideals per mantenir l’equilibri emocional i l’autonomia, escollint una activitat que el motivi i el satisfaci. Entre d’altres, trobem anar al gimnàs, fer “running”, fer ioga, practicar teatre amateur, fer bricolatge, participar en una coral,.....  Una interminable llista de possibles activitats que ens aporten divertiment,  un canvi d’entorn i de realitat que ens facilitarà la desconnexió i la sensació de confort. 

Griselda Vergés

L'autonomia econòmica és la clau

Parlem molt del sistema educatiu però a voltes oblidem quina és la seva finalitat, perdent-nos en reglamentacions i casuístiques. El paper del sistema educatiu ha anat modificant-se al llarg de la història, i és una de les polítiques estratègiques de més rellevància que té un Estat. En l’entorn actual, la Unió Europea endinsada en una realitat global i interconnectada, ens determina les directrius que emmarquen el sistema educatiu a les noves exigències productives, personals i socials. Posant atenció que requereix i pretén una ciutadania conscient del seu entorn, que vetlli per la seva carrera personal i professional al llarg de seva la vida. Per donar resposta tant a l’exigència d’un sistema productiu cada cop més competitiu i especialitzat, com una exigència d’autonomia i creixement personal i com una exigència social necessària de convivència i d’igualtats d’oportunitats, el sistema educatiu espanyol s’ha estructura en 5 nivells:

Titulació genèrica:

ESO nivell 1: Ensenyament obligatori i pretén dotar de les competències personals i socials necessàries perquè individu sigui viable personal i socialment.

BATXILLERAT nivell 3: Atorga nivell educatiu per afrontar posteriors estudis professionals.  Era el perfil ideal del mercat laboral del segle passat, poc especialitzat i manual.

Titulació professional:

GRAU FORMATIU MIG (GFM) nivell 2: Antiga FP1. Atorga competències professionals a nivell mig, diversificat per ocupacions.

GRAU FORMATIU SUPERIOR (GFS) nivell 3: antiga FP2. Atorga competències professionals a nivell superior, diversificat per ocupacions.

GRAU UNIVERSITARI nivell 4: antigues diplomatures i llicenciatures. Atorga competències professionals, diversificat per ocupacions de forma genèrica.

MÀSTER UNIVERSITARI/DOCTORAT nivell 5: Atorga competències professionals, aprofundiment i especialització en un àrea o ocupació.

CERTIFICATS PROFESSIONALITAT de diferents nivells (per ara, nivell 1, 2 i 3): Atorga exclusivament competències professionals, diversificat per ocupacions. Permet especialització, aprofundiment i actualització de les competències professionals

L’aspiració del sistema educatiu passa a ser que tots els individus quan surtin del sistema educatiu hagin obtingut l’acreditació de les competències professionals en una ocupació determinada, i d’aquesta manera poder ser viables personal, laboral i socialment. Sota la consideració que és a partir de l’autonomia econòmica que es pot exercir i completar l’autonomia personal i social.

Griselda Vergés