En els últims vint anys la inserció dels joves al món laboral s’ha
fet més complexa, llarga i laboriosa. La transició de l’escola al treball s’ha
dilatat en el temps i els joves es veuen abocats a enfrontar-se a un entorn
laboral més competitiu, més exigent i inestable que es viu com una travessia
pel desert a la cerca d’un oasis que els empeny molts cops a escenaris de
precarietat que poden comportar situacions d’exclusió social davant d’esdeveniments
personals, econòmics o socials adversos (Comissió Europea, 2013).
Tot i ser una situació que afecta a tots els països
integrants de la UE, les dades ens indiquen que no ho fa ni en el mateix grau
ni en la mateixa intensitat. En concret a España, segons dades del Ministerio
de Trabajo y Seguridad Social
("Informe de jóvenes y mercado de trabajo del Ministerio de Empleo y
Seguridad Social", setembre del 2016),
trobem unes xifres preocupants que ens adverteixen d’una situació
anòmala en aquest col·lectiu. Com a més significatives, ressaltem una taxa d'atur juvenil (16-25 anys) molt
elevada i permanent del 46,5% , molt per sobre de la mitjana europea UE-28 del 18.7%;
una forta temporalitat (64,6% en els
menors de 25 anys); una creixent
parcialitat (jornades inferiors a les legalment establertes com a normals)
i una escassa qualificació (més del
50% del joves tenen uns estudis que dificulten el seu accés i conservació del
lloc de treball). Dades preocupants per la seva perpetuació en el temps i
agudesa que requereixen de mesures concretes per evitar possibles situacions de
vulnerabilitat, l’afectació a les carreres professionals de tota una generació
i la pèrdua de competitivitat de l’economia productiva. A dit informe es
reconeix que aquestes xifres alarmants són
motiu dels profunds problemes estructurals del mercat de treball espanyol,
reconeixent implícitament el fracàs del model productiu, el qual llença a
multitud de joves a unes situacions de precarietat de les quals són
presoners.
Tot i així, els informes també ens mostren un escenari que
posa en evidència les mancances competencials dels joves espanyols per a la
seva adequada inserció al mercat laboral: elevada
taxa d’abandonament prematur escolar del 20% que duplica la mitjana europea
(indicador que mesura la sortida dels alumnes del sistema educatiu abans
d’acreditar unes competències professionals); el baix percentatge de joves amb nivells mitjos de formació en relació
a Europa; un baix nivell competencial en
llengües estrangeres en aquesta franja; un preocupant 18,5% de Ni-Nis (joves que ni treballen ni estudien); i un baix percentatge que compagina treball i
formació respecte a la mitjana europea. Dades que justifiquen la
precarietat laboral dels joves amb menys formació davant un mercat laboral més
tecnificat, diversificat i competitiu. Fet que posa en evidència reiteradament
l’Enquesta de Població Activa (EPA) que ens mostra que a mesura que millora la
formació disminueix la probabilitat de trobar-se en situació d’atur. Per tant,
convertint la formació com la millor assegurança de protecció contra l’atur.
Per acabar-ho d’adobar ens trobem un altre dada rellevant i
de greus conseqüències, el transvasament
actual entre ocupacions que s’està produint entre els joves espanyols quan
s’enfronten al mercat laboral. Per aclarir-ho, indicar que és normal en l’època
estudiantil i en les primeres aventures en el món laboral, sobretot quan no es
tenen assolides les competències professionals en cap ocupació, buscar feines
que no requereixin cap qualificació especial (cambrer, auxiliar cuina,
reposador, peó, cuidar nens,...). Feines que
aporten uns ingressos econòmics per sufragar les seves despeses i no
dependre exclusivament dels pares. Aquesta realitat normal és converteix en un
problema quan es perpetua i enquista en
el temps perquè comporta desprofessionalització, desmotivació, afecta a la
competitivitat de l’economia i perjudica l’emancipació. Segons dades de
l’informe del Consejo de la Juventud de España (CJE), el 80% dels joves menors
de 30 anys en España encara viuen a casa dels seus pares.
Per tant, actualment ens és habitual trobar-nos a joves llicenciats
en economia fent d’administratius, tècnics en publicitat fent de cambrers,
tècnics administratius fent de dependents, tècnics en electrònica fent de vigilant
de seguretat.....i així anem fent. Ens trobem a uns joves amb unes competències
professionals dispars: unes adquirides per la formació i altres adquirides per
l’experiència. I així anar rotant, segons la sort de cadascú en el mercat
laboral. Davant molts cops la inconsciència de la progressiva pèrdua de les
competències professionals assolides per la formació, i per tant poc a poc
veient esvair els somnis davant de currículums personals dispersos, inacabables
i caòtics que minven la professionalització i fan caure en el desencís i la
desmotivació. Sense comptar el
desaprofitament de recursos públics i privats invertits.
Ens trobem en moments de canvi que requereixen grans
decisions polítiques i per això hem de ser conscients, més que mai, del nostre
entorn i de les nostres possibilitats. I tot per no caure en els mateixos
errors o/i reproduir realitats ineficients i ineficaces que ens abocarien al
descrèdit i a l’atonia. Cal que analitzem l’entorn per entendre com hem arribat
on estem i destriar les claus per començar a construir el futur anhelat.
Griselda Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada