Empleo y jóvenes

Empleo y jóvenes dos conceptos que en España parece ser que son contradictorios, presentando una tasa de paro juvenil (16 a 25 años) muy elevada y de manera permanente, siendo del  51.8% en el 2014. Según el Informe de jóvenes y mercado de trabajo del Ministerio de Empleo y Seguridad Social esta cifra es debida a los profundos problemas estructurales del mercado de trabajo español, que presenta una fuerte temporalidad (64.6% en los menores de 25 años), una creciente parcialidad (jornadas inferiores a la legalmente establecida como normal) y una escasa cualificación (más del 50% de los jóvenes tiene unos estudios que dificulta su acceso y conservación del puesto de trabajo).

Ante la gravedad de la situación del empleo y jóvenes en España es necesario establecer una acción coordinada entre todos los agentes sociales, poniendo la atención en:

• La alta tasa de abandono escolar temprano, que duplica la media europea.
• El bajo porcentaje de jóvenes con niveles medios de formación en relación con Europa.
• Escaso conocimiento de idiomas entre la población joven.
•  La tasa elevada de jóvenes que ni están ocupados ni cursan estudios (reglados o no reglados), conocidos como ni-nis, que se sitúa en el 18.6%.
• El bajo porcentaje de jóvenes que compagina empleo y formación respecto a la media europea.

Ante dicha situación de empleo y jóvenes, todos los estudios coinciden que la mejor apuesta para mejorar la empleabilidad de los jóvenes es aumentar sus competencias profesionales a partir de la formación para enfrentarse al mercado laboral con mejores oportunidades. Las estadísticas muestran que los jóvenes más afectados por la inestabilidad del mercado laboral son los jóvenes con menor nivel de cualificación que presentan una tasa de empleo 20 puntos por debajo (un 62.6% frente a un 43.6%).

Griselda Vergés

La incertidumbre y certeza del mercado laboral

Actualmente enfrentarse al mercado de trabajo es un proceso duro y que requiere equilibrio emocional. La incertidumbre del mercado de trabajo nos crea angustia y pone a prueba nuestra confianza en nosotros mismos. Ante la dificultad de encontrar un empleo,  es muy fácil deprimirnos y autoculparnos (soy demasiado mayor, no tengo experiencia, mis capacidades no son las adecuadas,…), con el peligro de adoptar unas actitudes derrotistas.

Vivimos momentos de cambio la tecnología invade nuestro entorno y nos vemos obligados a adaptarnos a ello para poder disfrutar de las comodidades que nos ofrecen, modificando nuestro día a día que va desde enviar un Whatsaps a un amigo a escuchar música por Spotify a una videoconferencia con un familiar que se encuentra en Londres. Esa idea de realidad estática de tiempos pasados ha muerto, nos encontramos imbuidos en una era de cambios que se retroalimentan que nos aportan beneficios pero como contrapartida nos exigen una actitud más activa, flexible y atenta. Imbuidos en un proceso que requiere que seamos conscientes de esta nueva realidad que está afectando todos los ámbitos de nuestra vida, y muy especialmente al ámbito laboral.

Por ello dentro de un entorno laboral en el que la incertidumbre impera, adquiere vital importancia nuestro desarrollo personal y profesional a lo largo de la vida. Bajo el prisma que no podemos rendirnos, y hemos de coger las riendas de nuestro futuro. Y para ello es esencial que nos enfrentemos a un proceso de reflexión que nos permita decidir eficazmente qué expectativas laborales tenemos, cuáles son los requisitos que exige el mercado laboral respecto a esta ocupación y valorar si necesitamos mejorar nuestras competencias para lograr nuestro objetivo laboral. Esta actitud además de mejorar nuestra empleabilidad, y dotarnos de mayor conocimiento del mercado de trabajo y de nosotros mismos, nos dará la necesaria seguridad y motivación para afrontar con éxito nuestros retos de futuro. 

Griselda Vergés

La comunicació no verbal

Com a ésser socials que som, ens és essencial desenvolupar  eines de comunicació per poder-nos relacionar adequadament amb el nostre entorn. I davant d’aquest fet el sistema educatiu centra un dels seus interessos en desenvolupar unes competències adequades en la ciutadania per fer-ho convenientment, centrant el seu interès en els aspectes més formals de la comunicació parlada i escrita, com són la sintaxis, la morfologia, l’ortografia, el ritme, la dicció.... , oblidant-se molts cops dels aspectes no verbals de la comunicació.

Recents estudis ens indiquen la forta influència del cos sobre la ment que confirmen una vella hipòtesi que adoptar cert gest o postura pot desenvolupar l’emoció o actitud relacionada amb aquest gest o postura. És a dir, el fet d’adoptar el gest de somriure té la capacitat de canviar en positiu el nostre estat d’humor.

Davant dita evidència, posar atenció a la nostra comunicació no verbal ens dota de més domini i control d’allò què volem comunicar, permetent-nos entre d’altres transmetre seguretat i confiança als nostres interlocutors i a nosaltres mateixos:

• Posant atenció a la postura corporal: Les postures que doten de confiança i seguretat personal són les postures expansives. Aquelles postures que el nostre cos sembla ocupar més espai del que ocuparia en circumstàncies normals, com per exemple la postura de “wonder woman” (cames separades i les mans a la cintura).

• Posant atenció com caminem: Es transmet seguretat quan caminem drets, fent llargues passes, movent els braços i mantenint el mentó alt.

• Posant atenció a la veu:Mantenir un to profund i una velocitat pausada també és un element que dóna poder personal. I fer pauses quan es parla denota confiança.

Segons la psicòloga social Amy Cuddy cal “fingir fins a ser-ho”, afirmant que si una persona adopta postures d’aquest tipus durant dos minuts abans d’enfrontar-se a situacions estressants (com una entrevista de treball, una presentació en públic, una conversació conflictiva amb un treballador o amb el teu cap o un examen), les possibilitats d’èxit augmenten radicalment, com així es demostra en evidències de la vida real i com en les proves de laboratori realitzades en els últims anys. Davant d’aquestes conclusions es dedueix que el nostre comportament no verbal (postures, gestos, moviments,..) amb conjunció amb una actitud determinada genera en la persona aquella actitud.

Tots som conscients que la forma de comportar-se i relacionar-se de certes persones ens transmeten la imatge de poder personal. I creiem que manifestar aquestes actituds de seguretat i confiança era conseqüència de la seva autoconfiança. Però, a partir d’aquests estudis s’ha obert una nova perspectiva que genera moltes possibilitats personals, basant-nos en el fet que podem autogenerar-nos aquesta autoconfiança només fingint que la tenim.

Griselda Vergés

En el fons és un tema d'actitud

Per mantenir el nostre equilibri emocional és necessari saber desconnectar de les pressions i maldecaps de la feina. Cada cop més ens movem en entorns més exigents i estressants que sense adonar-nos ens aboquen a estats d’irritabilitat, nerviosisme i ansietat que acaben afectant a altres facetes de la nostra vida. Fet que si s'allarga en el temps ens fan caure en bucles nocius de pensaments de negativitat, escepticisme i desmotivació, gens recomanables.

Per aquest motiu és essencial ser-ne conscients i establir els mecanismes necessaris per saber desconnectar, en benefici del nostre rendiment i satisfacció en el lloc de treball i del nostre benestar i equilibri personal i social.

Davant d’aquests reptes s’estableix com a necessari adoptar una actitud activa i positiva, tant com a forma més convenient i productiva d’afrontar les diferents responsabilitats com per la sensació interior de confort que ens provoca, i que a més revertirà positivament en el nostre entorn immediat, potenciant els seus efectes.

Com a tècniques per mantenir uns patrons de comportament saludables en benefici de mantenir la nostra motivació i disminuir els efectes nocius del dia a dia, recomanem:

• Saber associar el treball a determinats moments i llocs i no permetre que sobrepassin aquests límits: Diversos estudis ens mostren que més d’un 50% dels treballadors porten els maldecaps de la feina a casa, afectant més a mesura que hi ha més pressió i autoritat en el lloc de feina.
• Construir una xarxa social de suport: Està demostrat que una persona afronta de millor manera les situacions d’estrès si se sent acompanyat, augmentant la seva capacitat d’afrontar adequadament els problemes, i afavorint la seva autonomia i perspectiva vital.
• Crear uns hàbits adequats: Una adequada planificació horària de les diferents responsabilitats que li permetin compatibilitzar de la millor manera possible la seva vida laboral, familiar i personal, segons els seus interessos i necessitats.
• Fer unes rutines d’oci: Ideals per mantenir l’equilibri emocional i l’autonomia, escollint una activitat que el motivi i el satisfaci. Entre d’altres, trobem anar al gimnàs, fer “running”, fer ioga, practicar teatre amateur, fer bricolatge, participar en una coral,.....  Una interminable llista de possibles activitats que ens aporten divertiment,  un canvi d’entorn i de realitat i que ens facilitarà la desconnexió i la sensació de confort.

El dia a dia molts cops ens supera i absorbeix, i correm el risc de caure en espirals negatives que ens aïllin de la nostra realitat immediata. I és cert que molts cops no podem modificar la realitat on estem immersos però sí que podem decidir com ens enfrontem a ella. 

Reflexions alhora de fer Currículum Vitae

Actualment és imprescindible tenir mig enllestit un Currículum Vitae, i així ràpidament poder presentar la nostra candidatura quan ens assabentem d’una oferta laboral del nostre interès. Tot i així, preparar-lo ens acostuma a fer molta mandra, en certa part perquè autoavaluar-nos i plasmar-ho en un paper ens neguiteja.

A continuació exposaré unes recomanacions alhora d’enfrontar-nos a fer el nostre currículum, sota la consideració que aquest tipus de document no es troba normalitzat, és a dir no hi ha cap criteri ni aspecte formal, ni de contingut obligatori. El Currículum Vitae és un document on plasmem les nostres competències professionals vers una ocupació (és el document que generem com a resposta a una oferta laboral concreta). Aquest fet ens presenta uns avantatges i uns inconvenients. Com avantatge tenim que podem elaborar el document segons el nostre criteri, sense cap restricció normativa, però en contrapartida, com a desavantatge tenim que la persona/empresa que el rep pot valorar-ho també segons els seus criteris. Davant aquest fet contradictori i que ens pot comporta angoixa i incertesa, el meu consell sempre serà aplicar el criteri més racional perquè sempre és el criteri més eficaç perquè no es deixa emportar per consideracions subjectives que fan perdre el sentit original del document.

Reflexions per enfrontar-nos a la construcció del nostre CV:

1.       Llargada: es recomana 1 full. Segons informacions rebudes, el seleccionador no perd més de 40 segons per cada CV, per tant és més eficaç concentrar la  informació en un full.

2.       Disseny: segons el tipus d’ocupació farem propostes més creatives o clàssiques. No és el mateix fer un currículum per a una ocupació de cap financer o per mestre d’escola o per fotògraf de passarel·la.

3.       Format: Per facilitar-nos la tasca podem utilitzar plantilles de CV que ens permetrà centrar-nos en el contingut. Tenim diferents opcions: buscar-les a partir d’un navegador d’internet o escollir entre les que ens ofereix Word entre d’altres. Un cop decidit lloc on extraurem plantilla, seleccionarem el format que considerem més ajustat al nostre propòsit.

4.       Estil: mostrar una organització del text i alineació adequada, vigilant faltes d’ortografia i sintàctiques. Remarcar aquelles parts que considerem rellevants.

5.       Foto: Aquest és un tema controvertit, en països saxons es recomana no posar-ne però en entorns mediterranis, la imatge té gran rellevància, i molts cops es descarten CV per la desconfiança que genera no posar-ne.

6.       Complementar informació: Si volem complementar la informació subministrada en el nostre CV, tenim l’opció d’integrar enllaços a internet d’interès. Ens servirà a més per mostrar les nostres competències professionals: àlbum de fotos, linkedin, blogs,....

7.       Estructura: Una opció és dividir el document en diferents parts.

Primera.- Presentació:

Indicar dades essencials: Nom complert, mitjà de comunicació (telèfon, mail,..).

Segona.- Competències professionals:

En aquest apartat hem de mostrar que som el candidat idoni per l’oferta de feina seleccionada. I ho farem indicant aquelles competències professionals assolides en dita ocupació, i ho farem a partir d’aquestes tres àrees:

a)      Formació:

Indicar formació diferenciant entre formació reglada i no reglada. Especialment aquella formació relacionada amb ocupació sol·licitada.

a)      Experiència professional

Indicar les competències professionals assolides en les diferents ocupacions, preferentment aquelles relacionades amb el lloc de feina sol·licitat. Indicant temps i lloc.

Recordar que el CV no és la vida laboral, i té més rellevància les competències professionals assolides que l’empresa on l’has hem assolit. Indicar les competències professionals assolides demostra que tenim un coneixement professional de les tasques a realitzar en l’ocupació sol·licitada.

b)      Habilitats

Indicar aquelles habilitats personals que tenim assolides relacionades amb l’ocupació sol·licitada. Hem de ser conscients que no calen les mateixes habilitats personals per ser comptable que per ser dependent, per exemple.

Tercera.- Cloenda

Lloc, data i signatura.

8.    Ordre informació:

L’ordre de la informació de les competències professionals vindrà marcat segons el nostre currículum.

En primer lloc, posarem aquella àrea (formació, experiència o habilitats) que considerem que ens mostra com a millor candidat, per dos motius: és el lloc més rellevant i perquè correspon a la part central del text (part on naturalment van els ulls).

Ordenarem les tres parts segons

considerem la seva rellevància en l’ocupació sol·licitada (formació, experiència o habilitats)

 Griselda Vergés

Acreditació de competències professionals

En l’entorn actual cada cop és més imprescindible per enfrontar-se amb garanties d’èxit al mercat de treball poder acreditar les competències professionals adquirides. En aquest punt és essencial recordar que aquestes es poden adquirir a partir de dos vies: la formació i l’experiència.

L’acreditació a partir de la formació no ens presenta cap problema perquè podem fer-ho a partir de la titulació o certificació emesa pel centre educatiu. En canvi, l’acreditació a partir de l’experiència no és tan fàcil perquè no acostumem a tenir cap document que ens l’acrediti,  i si consultem la vida laboral de Seguretat Social només ens acreditarà les empreses on hem prestat serveis i el període, però no les tasques realitzades. En aquest punt i davant la necessitat cada cop major del mercat laboral d’acreditar convenientment les competències professionals s’ha creat un sistema a partir de convocatòria pública per poder acreditar-les: ACREDITA’T

Acredita’t és un procediment d’avaluació i acreditació de competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o vies no formals de formació que permet a les persones que el segueixen obtenir una certificació capitalitzable per a l’obtenció, segons correspongui, d’un certificat de professionalitat, d’un títol de formació professional o d’ambdós, i que pretén facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida. Actuant conjuntament el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament d’Ensenyament.

Amb aquesta voluntat el passat mes de desembre el Govern va aprovar el primer Pla d’acreditació i qualificació professionals 2016-2018, que es durà a terme mitjançant diverses convocatòries i que es podrà consultar a http://acreditat.gencat.cat

En cada convocatòria s’estableixen les qualificacions professionals convocades i si es dirigeix a algun col·lectiu en concret, sent precís que l’experiència i formació no reglada en aquesta qualificació s’hagi adquirit en els darrers deu anys. 

La perseverança mou muntanyes

La perseverança és un valor que sembla que no estigui en alça en l’actual entramat social. Els mitjans de comunicació ens mostren una imatge que tot és fàcil i es troba al nostre abast, plens de frases publicitàries amb un missatge subliminal que amb un mínim esforç podem aconseguir tot allò que desitgem. Afavorit per unes noves tecnologies de la informació i de la comunicació que ens reforcen aquesta sensació de facilitat i immediatesa. El columnista Leonard Pitts en un dels seus articles ens deia que: “En una societat obsessionada amb la imatge, tot sembla fàcil (....). Sembla que tot es pugui aconseguir amb només entendre el truc, tenir l’habilitat o rebre l’ajuda divina.”

Però la realitat és molt més crua, irreverent i confusa i cal afrontar-la marcant-nos uns objectius realistes i definits, segons els nostres interessos, capacitats i preferències. Acompanyats del suport d'una actitud adequada que ens permetrà reforçar la nostra motivació, punt clau per aconseguir qualsevol repte.

Un d'aquests punts claus és la perseverança per dos motius essencials: per la capacitat de lluita personal que ens indueix i per la capacitat que ens dóna de superar moments de crisi.

Ser perseverant significa mantenir-se ferm o constant en la realització o continuació d’una cosa. Implica emprendre amb decisió i saber mostrar-nos tenaços davant l’adversitat, no donant-nos per vençuts. És una actitud davant la consciència que ens enfrontem a una realitat complexa i gens fàcil que ens permetrà fer front a aquelles dificultats que ens trobem durant el camí. Actitud que ens dóna la força necessària per a no rendir-nos, permetent-nos aixecar i seguir endavant, no defallint i intentant-ho de nou.

D'aquesta manera la perseverança ens ofereix un aprenentatge per afrontar amb garanties les dificultats i fracassos que ens anem trobant al llarg de la vida. Establint-se com una assegurança contra la desmotivació i la frustració que poden fer que ens rendim en algun moment. Fet que no podem permetre mai.

 “Només triomfa en el món qui s’aixeca i busca a les circumstàncies, creant-les si no les troba” George Bernard Shaw