La perseverança mou muntanyes

La perseverança és un valor que sembla que no estigui en alça en l’actual entramat social. Els mitjans de comunicació ens mostren una imatge que tot és fàcil i es troba al nostre abast, plens de frases publicitàries amb un missatge subliminal que amb un mínim esforç podem aconseguir tot allò que desitgem. Afavorit per unes noves tecnologies de la informació i de la comunicació que ens reforcen aquesta sensació de facilitat i immediatesa. El columnista Leonard Pitts en un dels seus articles ens deia que: “En una societat obsessionada amb la imatge, tot sembla fàcil (....). Sembla que tot es pugui aconseguir amb només entendre el truc, tenir l’habilitat o rebre l’ajuda divina.”

Però la realitat és molt més crua, irreverent i confusa i cal afrontar-la marcant-nos uns objectius realistes i definits, segons els nostres interessos, capacitats i preferències. Acompanyats del suport d'una actitud adequada que ens permetrà reforçar la nostra motivació, punt clau per aconseguir qualsevol repte.

Un d'aquests punts claus és la perseverança per dos motius essencials: per la capacitat de lluita personal que ens indueix i per la capacitat que ens dóna de superar moments de crisi.

Ser perseverant significa mantenir-se ferm o constant en la realització o continuació d’una cosa. Implica emprendre amb decisió i saber mostrar-nos tenaços davant l’adversitat, no donant-nos per vençuts. És una actitud davant la consciència que ens enfrontem a una realitat complexa i gens fàcil que ens permetrà fer front a aquelles dificultats que ens trobem durant el camí. Actitud que ens dóna la força necessària per a no rendir-nos, permetent-nos aixecar i seguir endavant, no defallint i intentant-ho de nou.

D'aquesta manera la perseverança ens ofereix un aprenentatge per afrontar amb garanties les dificultats i fracassos que ens anem trobant al llarg de la vida. Establint-se com una assegurança contra la desmotivació i la frustració que poden fer que ens rendim en algun moment. Fet que no podem permetre mai.

 “Només triomfa en el món qui s’aixeca i busca a les circumstàncies, creant-les si no les troba” George Bernard Shaw

Formación dual

Son preocupantes los datos que nos muestran las estadísticas sobre el abandono temprano de nuestros jóvenes, liderando el ranquin europeo con un 23,5% de jóvenes que dobla la media de los países de la Unión Europea. En un mercado laboral tan competitivo como el actual, no disponer de unos estudios que acrediten una profesión es condenar a dicho colectivo a situaciones de vulnerabilidad profesional y por tanto personal. Por ello desde instancias europeas se está centrando la atención desde el 2004 en crear un sistema integrado entre educación y empleo que permita adquirir las certificaciones y competencias necesarias para que los individuos puedan desarrollarse personal y profesionalmente a lo largo de su vida. Dentro de esta visión se ha establecido la Formación Dual como un conjunto de acciones e iniciativas formativas que pretenden la cualificación profesional de las personas, combinando trabajar en una empresa al mismo tiempo que se recibe formación, obteniéndose una titulación profesional oficial, ya sea un Ciclo Formativo o un Certificado de Cualificación Profesional. La Formación Dual pretende:

 • Incrementar el número de personas que dispongan de una acreditación profesional

 • Lograr una mayor motivación del alumnado que disminuya el abandono escolar temprano

 • Facilitar la inserción laboral al permitir un mayor contacto de los estudiantes con las empresas

 • Permite al alumnado entrar en contacto con un espacio real y aplicar sus conocimientos teóricos.

 • Incrementar la implicación y corresponsabilidad del tejido empresarial con la formación profesional

 • Favorecer la transferencia de conocimientos entre el mundo formativo y empresarial

En Alemania, promotora de este modelo, el porcentaje de jóvenes desempleados entre 15 y 24 años es del 8%, una cifra mínima en comparación con España, en que uno de cada dos jóvenes busca empleo. En España adoptamos este modelo exitoso alemán en el año 2012, a partir de la aprobación del Real Decreto 1529/2012, de 8 de noviembre, comenzando a desarrollarse en el año 2013. Esperemos que una vez ajustado el marco legal se establezca la cooperación necesaria entre el ámbito educativo y laboral y la precisa implicación del resto de actores sociales, y de este modo lograr la implementación de dicho modelo de éxito y mejorar la capacitación profesional de nuestros jóvenes.

Reforça la teva autoconfiança

Un element clau per tenir èxit tant personal, social com professional és saber projectar a la resta de persones autoconfiança. Per tant, ser capaç de mostrarte a la resta com una persona segura.

L’autoconfiança en l'àmbit laboral ens permet:

1. Que la resta de companys i clients confiïn més en nosaltres.
2. Aconseguir més poder de convicció.
3. Ser més positiu. Fet que crea una millor predisposició tant personal com d’equip per aconseguir els objectius establerts.
4. Assolides les competències adequades, ens permet avançar en la nostra carrera professional

Davant dels seus grans beneficis anem a definir-la i veure com podem reforçar-la:

Què és l'autoconfiança?

L’autoconfiança es desenvolupa a partir del sentit de l’autoeficàcia i de l’autoestima.

Autoeficàcia: s’obté a partir de tenir assolides les competències i habilitats necessàries per realitzar una tasca, fet que ens permet aconseguir les fites proposades.

Autoestima: autoconsciència de les nostres capacitats, que ens permet davant d’un repte saber que el podràs resoldre amb èxit. Fet que et permet emprendre nous reptes amb actitud positiva i activa.

Es pot millorar l’autoconfiança?

Tots podem millorar la nostra autoconfiança, encara que serà un procés més fàcil i exitós segons les particularitats de personalitat de cadascú. A tall d’exemple, si fas una resposta afirmativa a les sis preguntes següents voldrà dir que ets una persona amb autoconfiança, però si en alguna has dubtat o has respost negativament hauràs de treballar dit aspecte per millorar la teva imatge de persona segura.

1.  ¿No m’importen les crítiques quan tinc clar que he de fer o dir?
2. ¿Assumeixo els riscos?
3. ¿Estic disposat a fer esforços extres en comparació a altres companys per aconseguir un objectiu determinat?
4. ¿Sé admetre els meus errors?
5. ¿M'agrada que em facin compliments però no assumeixo una actitud presumida davant d’ells?

Com puc millorar la meva autoconfiança:

Fent una anàlisi personal.

• Cal identificar els reptes assolits al llarg de la vida: un premi, una titulació, un lloc de treball,..
• Analitzar les nostres fortaleses i debilitats tant a l'àmbit personal com laboral, i després selecciona les oportunitats i amenaces que comportin en cada àmbit (anàlisi DAFO personal).

Definint les fites personals i professionals.

• Defineix-te fites realistes i senzilles, les fites ambicioses en un principi poden desmotivar.
• Escull com les portaràs a terme: elabora un procés al teu cap que et porti cap ell.
• Determina si necessites adquirir alguna competència i la forma com ho aconseguiràs.

Portant a terme les accions necessàries per aconseguir l’objectiu que m’he proposat.

Celebrant cada una de les petites fites que vaig aconseguint.

Utilitzant tècniques positives per invocar el pensament positiu.

Per exemple, és molt útil l’ús d’afirmacions positives i frases motivacionals. Aquestes tècniques et permetran que el teu “jo negatiu” pugui ser anul·lat pel teu “jo positiu” quan intenti sortir. També pot ser útil visualitzar les nostres fites per aconseguir la motivació necessària.

Ser conscient que no sempre aconseguiré els objectius proposats.

És una realitat, no sempre aconseguim els nostres objectius, cal ser conscients i no desmotivar-nos. Hem de ser conscients, i aprofitar per analitzar els fets i els motius. Reflexiona i aprofita-ho com aprenentatge.

Evolucionant i creixent.

Quan aconsegueixis fites, per petites que siguin, aniràs augmentant la teva autoestima i seguretat en tu mateix i cada cop et veuràs més segur per ampliar les teves expectatives i fixar-te en fites més ambicioses.

Griselda Vergés

Treballa l'assertivitat

El temps és or

És un fet que arribem tard des que vam inventar el rellotge. Un dels utensilis que més ha afectat al nostre dia a dia, els nostres hàbits i costums, permetent-nos organitzar, planificar i coordinar les nostres jornades però que ens ha imposat un tempo tant física com psicològicament. Passant molts cops a ser esclaus del temps.

Molts cops diem que el nostre temps és or, i és cert quan el mercantilitzem aplicant un criteri d’oportunitat. Així un cop mesurat el temps, puc decidir quin millor rendiment li puc treure, i la lògica econòmica ens marca que caldria dedicar-lo a aquella activitat que ens generi més benefici.

Però quan obtenim major benefici?? Quan apliquem exclusivament un criteri econòmic? És un fet indiscutible que és un factor clau, per això generalment prioritzarem en les nostres relacions laborals el nostre sou i aquelles activitats que obtinguem un rendiment econòmic. Tot i així, és l’únic factor a considerar???

Tot i la rellevància del criteri econòmic com a factor clau, cada cop més s’acostuma a prioritzar altres variables més qualitatives en les nostres decisions, posant-les en una balança en un intent de trobar un equilibri. Perquè cada cop tenim més consciència que una dura mercantilització de les nostres relacions i del nostre temps ens condueix a una buidor interior que no la fa justificable.

La gestió de les emocions

Al llarg de la vida vivim diferents experiències que ens provoquen diferents emocions, que molts cops no sabem controlar. Davant les males experiències, les sensacions de pèrdua de control i la sensació de fragilitat, amb el pas del anys,  intentem controlar-les a partir de la seva negació, encollitant-les i d'aquesta manera perdent-nos l'essència de viure.

En la pel·lícula d'animació Inside out de Pixar podem veure personificades les diferents emocions i el conflicte que molts cops s'estableixen entre elles, ajudant-nos a entendre les diferents emocions que experimentem al llarg de la nostra vida. 

Aquesta pel·lícula ens intenta explicar que aquestes emocions són inevitables i també, que són molt útils si som nosaltres qui sabem dominar-les i no deixem que elles ens dominin. 

En el fons són l'essència de la vida.

Herramientas digitales para la búsqueda de empleo

Actualmente enfrentarse a la búsqueda de empleo requiere una planificación y un conocimiento de los diferentes recursos que nos ofrecen las nuevas tecnologías. Además de los clásicos portales de empleo que ofrecen los servicios públicos de empleo o las empresas de colocación, encontramos otros recursos digitales más especializados o que pretenden facilitarnos nuestra búsqueda de empleo ante la diseminación de ofertas en diferentes plataformas. Entre los recursos disponibles, nos centraremos en aquellos que nos ofrecen mayor comodidad y agilidad:

• Los Metabuscadores (motores de búsqueda) de ofertas de empleo que permiten realizar una búsqueda parametrizada por la red a partir de unas variables básicas (ocupación, ámbito territorial,..), remitiéndonos las ofertas de empleo que cumplen los criterios de búsqueda de empleo seleccionados  a nuestro correo electrónico.
• Las App’s de empleo ofrecen a sus usuarios la comodidad de buscar empleo a partir del smartphone según los criterios establecidos.
• Suscribirnos por RSS puede ser una opción interesante en nuestras consultas frecuentes a una web de empleo, que podremos consultar con cualquier lector RSS (por ejemplo, Google Reader).
• Entre las redes sociales de más uso, destacamos:

•      Twitter por su operatividad al permitirnos ver las ofertas de empleo de los “perfiles de empleo” que seguimos en su página principal.
•           Linkedin en principio es para la búsqueda de empleo de perfiles más profesionales y técnicos, facilitando el networking (mantener una red de contactos sociales). Aún así presenta cualidades interesantes como el “botón apply” integrado en las páginas de búsqueda de empleo permitiendo al usuario enviar su solicitud de trabajo a las empresas que ofertan empleo allí.
•           Facebook, menos operativa para la búsqueda de empleo. Podemos consultar algunas páginas o perfiles que pueden informar de ofertas laborales. 

Griselda Vergés

És un tema d'actitud

Conflicte dels joves enfront el mercat laboral

En els últims vint anys la inserció dels joves al món laboral s’ha fet més complexa, llarga i laboriosa. La transició de l’escola al treball s’ha dilatat en el temps i els joves es veuen abocats a enfrontar-se a un entorn laboral més competitiu, més exigent i inestable que es viu com una travessia pel desert a la cerca d’un oasis que els empeny molts cops a escenaris de precarietat que poden comportar situacions d’exclusió social davant d’esdeveniments personals, econòmics o socials adversos (Comissió Europea, 2013).

Tot i ser una situació que afecta a tots els països integrants de la UE, les dades ens indiquen que no ho fa ni en el mateix grau ni en la mateixa intensitat. En concret a España, segons dades del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social  ("Informe de jóvenes y mercado de trabajo del Ministerio de Empleo y Seguridad Social", setembre del 2016),  trobem unes xifres preocupants que ens adverteixen d’una situació anòmala en aquest col·lectiu. Com a més significatives, ressaltem una taxa d'atur juvenil (16-25 anys) molt elevada i permanent del 46,5% , molt per sobre de la mitjana europea UE-28 del 18.7%; una forta temporalitat (64,6% en els menors de 25 anys); una creixent parcialitat (jornades inferiors a les legalment establertes com a normals) i una escassa qualificació (més del 50% del joves tenen uns estudis que dificulten el seu accés i conservació del lloc de treball). Dades preocupants per la seva perpetuació en el temps i agudesa que requereixen de mesures concretes per evitar possibles situacions de vulnerabilitat, l’afectació a les carreres professionals de tota una generació i la pèrdua de competitivitat de l’economia productiva. A dit informe es reconeix que aquestes xifres alarmants són motiu dels profunds problemes estructurals del mercat de treball espanyol, reconeixent implícitament el fracàs del model productiu, el qual llença a multitud de joves a unes situacions de precarietat de les quals són presoners. 

Tot i així, els informes també ens mostren un escenari que posa en evidència les mancances competencials dels joves espanyols per a la seva adequada inserció al mercat laboral: elevada taxa d’abandonament prematur escolar del 20% que duplica la mitjana europea (indicador que mesura la sortida dels alumnes del sistema educatiu abans d’acreditar unes competències professionals); el baix percentatge de joves amb nivells mitjos de formació en relació a Europa; un baix nivell competencial en llengües estrangeres en aquesta franja; un preocupant 18,5% de Ni-Nis (joves que ni treballen ni estudien); i un baix percentatge que compagina treball i formació respecte a la mitjana europea. Dades que justifiquen la precarietat laboral dels joves amb menys formació davant un mercat laboral més tecnificat, diversificat i competitiu. Fet que posa en evidència reiteradament l’Enquesta de Població Activa (EPA) que ens mostra que a mesura que millora la formació disminueix la probabilitat de trobar-se en situació d’atur. Per tant, convertint la formació com la millor assegurança de protecció contra l’atur.

Per acabar-ho d’adobar ens trobem un altre dada rellevant i de greus conseqüències, el transvasament actual entre ocupacions que s’està produint entre els joves espanyols quan s’enfronten al mercat laboral. Per aclarir-ho, indicar que és normal en l’època estudiantil i en les primeres aventures en el món laboral, sobretot quan no es tenen assolides les competències professionals en cap ocupació, buscar feines que no requereixin cap qualificació especial (cambrer, auxiliar cuina, reposador, peó, cuidar nens,...). Feines que  aporten uns ingressos econòmics per sufragar les seves despeses i no dependre exclusivament dels pares. Aquesta realitat normal és converteix en un problema quan es perpetua i  enquista en el temps perquè comporta desprofessionalització, desmotivació, afecta a la competitivitat de l’economia i perjudica l’emancipació. Segons dades de l’informe del Consejo de la Juventud de España (CJE), el 80% dels joves menors de 30 anys en España encara viuen a casa dels seus  pares.

Per tant, actualment ens és habitual trobar-nos a joves llicenciats en economia fent d’administratius, tècnics en publicitat fent de cambrers, tècnics administratius fent de dependents, tècnics en electrònica fent de vigilant de seguretat.....i així anem fent. Ens trobem a uns joves amb unes competències professionals dispars: unes adquirides per la formació i altres adquirides per l’experiència. I així anar rotant, segons la sort de cadascú en el mercat laboral. Davant molts cops la inconsciència de la progressiva pèrdua de les competències professionals assolides per la formació, i per tant poc a poc veient esvair els somnis davant de currículums personals dispersos, inacabables i caòtics que minven la professionalització i fan caure en el desencís i la desmotivació.  Sense comptar el desaprofitament de recursos públics i privats invertits.

Ens trobem en moments de canvi que requereixen grans decisions polítiques i per això hem de ser conscients, més que mai, del nostre entorn i de les nostres possibilitats. I tot per no caure en els mateixos errors o/i reproduir realitats ineficients i ineficaces que ens abocarien al descrèdit i a l’atonia. Cal que analitzem l’entorn per entendre com hem arribat on estem i destriar les claus per començar a construir el futur anhelat.

Griselda Vergés

La incertidumbre del mercado laboral

Actualmente enfrentarse al mercado de trabajo es un proceso duro y que requiere equilibrio emocional. La incertidumbre del mercado de trabajo nos crea angustia y pone a prueba nuestra confianza en nosotros mismos. Ante la dificultad de encontrar un empleo,  es muy fácil deprimirnos y autoculparnos (soy demasiado mayor, no tengo experiencia, mis capacidades no son las adecuadas,…), con el peligro de adoptar unas actitudes derrotistas.

Vivimos momentos de cambio, la tecnología invade nuestro entorno y nos vemos obligados a adaptarnos a ello para poder tener las comodidades que nos ofrecen, modificando nuestro día a día que va desde enviar un Whatsaps a un amigo a escuchar música por Spotify a una videoconferencia con un familiar que se encuentra en Londres. Esa idea de realidad estática de tiempos pasados ha muerto, nos encontramos imbuidos en una era de cambios que se retroalimentan que nos aportan beneficios pero como contrapartida nos exigen una actitud más activa. Y esta idea la hemos de aplicar a todos los ámbitos de nuestra vida, y en el empleo también.

Y en especial, en un momento de incertidumbre del mercado de trabajo como el actual, en que adquiere vital importancia nuestro desarrollo personal y profesional a lo largo de la vida, no podemos rendirnos, y hemos de coger las riendas de nuestro futuro. Para ello es esencial que nos enfrentemos a un proceso de reflexión que nos permita decidir eficazmente qué expectativas laborales tenemos, cuáles son los requisitos que exige el mercado laboral respecto a esta ocupación y valorar si necesitamos mejorar nuestras capacidades para lograr nuestro objetivo laboral. Esta actitud además de mejorar nuestra empleabilidad, y dotarnos de mayor conocimiento del mercado de trabajo y de nosotros mismos, nos dará seguridad en nuestras posibilidades y motivación, actitud esencial para lograr alcanzar el éxito en nuestros retos de futuro.

Griselda Vergés (publicat FOREM-2016)