Temps de vacances

En aquest país tothom fa vacances. Rics, pobres,... tothom agafa uns dies i fa vacances. Pot anar a l'altra banda del món o a un hotel del poble del costat i desconnectar. Una mena de tornar a començar. Un reset com fan els ordinadors però aplicat a les persones.

Realment s'ha de fer. No és important ni fer fotos, ni video ni fer molts selfies. No cal anar molt lluny. La gràcia és fer alguna cosa diferent, desconnectar. I al tornar, veure el món una mica diferent, potser al cap de poc serà igual però almenys durant uns dies el veuràs d'un altre color.

 Hauria de ser obligatori fer vacances per a tothom encara que sigui al poble del costat. Fer servir el mòbil el menys possible i trobar-se a un mateix, per retrobar l'equilibri i les forces necessàries.

Ciutadà o Consumidor

Internet forma part de les nostres vides, s’ha convertit en l’eix central de la majoria de les nostres relacions personals, socials, administratives, de consum,…. podríem dir que és la nostra connexió amb el món.,.... Ens movem dins d’un entramat d’aplicacions especifiques que ens permeten tenir al nostre abast un multiple ventall de possibilitats només disposant d’un terminal i de connexió a internet. A canvi de què? A canvi d'emplenar un formulari d'inscripció. Un formulari que ens demana informació personal com a condició per poder gaudir del servei que ens ofereixen. I en aquest punt crec que hauriem de ser més curosos i NO subministrar informació excesiva.

En la dinàmica clàssica el consumidor tenia més protegida la seva intimitat i identitat. És clar que podies anar a una botiga i explicar-los la teva vida, i fins i tot si la botiga era de barri, coneixien tots els ets i uts dels seus clients, però fins i tot així no tenien informació tan privilegiada com la que donem gratuïtament a formularis d'internet que alimenten grans bases de dades que operativitzades determinen els nostres gustos i preferències.

Aquest és el joc, dins de la societat del post-consum en la que ens trobem immersos. Un joc molt perillós perquè fa entrar en contradicció el concepte ciutadà i consumidor. Cada cop hem d’emplenar més formularis i indicar més informació sobre nosaltres. Informació molts cops, sota el meu entendre, gratuïta i no ajustada a les seves finalitats. Ens subscrivim a una botiga on line d’animals, per exemple, i ens obliguem a indicar el nostre sexe i la nostra edat. Per a què la volen??? És rellevant aquesta informació per al servei que m’oferiran? En un món cada cop més tecnològic, hem de ser conscients que la informació és poder i la informació que contenen les mega bases de dades són informació molt suculenta per a moltes empreses per determinar als seus potencials clients. I és aquí on es dirimeix entre els drets que tenim com a consumidor i com a ciutadans. Molts cops regalem unes dades personals que integren unes bases de dades que poden ser utilitzades per vendre-les al mercat amb fins lucratius o directament per seduir-nos davant de conèixer el nostre perfil.

Sota aquesta perspectiva i davant del control que suposen, tant en l’àmbit personal, laboral i social. Crec que l’opció més raonada i defensora de la intimitat i dels drets individuals seria reivindicar i exigir uns tipus de formularis que només sol·licitessin aquella informació imprescindible per a la seva finalitat, evitant preguntes personals que no aporten cap informació rellevant per al servei sol·licitat, ja sigui alhora de comprar un televisor o per inscriure’ns en una oferta laboral.

En un món global cada cop més governat per les grans corporacions, és més precís que siguem conscients dels nostres drets individuals, com a ciutadà i com a consumidor. La protecció de l’anonimat i d’un Estat megaprotector està desapareixent, i les regles de joc canviant. Fet que comporta esdevenir responsables del nostre desenvolupament autònom dins de la societat. Per tant, erigir-nos com a defensors dels nostres drets civils front a interessos ocults.

Griselda Vergés

L'habilitat de saber valorar sense filtres

Un dels xocs que vaig tenir quan vaig integrar-me al món laboral als 18 anys i deixar l’oasi estudiantil , va ser la insistència d’anomenar-me “senyoreta”. Tret al que sempre m’he resistit davant la creença que no em feia falta cap home al meu costat per obtenir la categoria de “senyora”. Potser aquesta inquietud em va portar a emprendre els estudis de Sociologia davant la necessitat d’entendre per què majoritàriament la gent manifesta la necessitat de catalogar a les persones i valorar-les segons aquesta classificació, anul·lant involuntàriament el seu dret a la individualitat. Fins i tot observant un joc molt curiós en el que la mateixa persona que reclamava la seva singularitat quan valorava a la resta queia en el mateix joc classificador.

Alguns estudis ens indiquem que el cervell classifica i ordena, i coneix a partir de conceptes. Per tant, el nostre coneixement vindria limitat pels conceptes apresos, per això hem de ser curosos i defugir de dicotomies simples que només ens simplifiquen la realitat i que no ens deixen veure la graduació de colors. Per exemple si parlem de colors de pell no es veritat que hi hagi blancs i negres. El concepte raça és limitant i condiciona la nostra percepció de la realitat, i que només justifica segons el meu entendre el privilegi de ser blanc, o sigui mantenir la “puresa” de no estar barrejat. Només cal pensar en el president d’Estats Units, l’Obama, descendent del mestisatge, però conegut com el primer president estadounidenc negre. En canvi, si ens atrevim a observar la realitat sense complexes veiem una graduació continua de colors, que configuren una realitat complexe i rica que defuig de simples dicotomies.

Evitar de classificacions és difícil, i tots podem caure en un moment o altre. Tot i així hem de ser conscients i establir mecanismes que serveixin de garants per preservar la nostra identitat i el dret individual, i més quan poden comportar greuges tant laborals com a socials. Sense adonar-nos caiem en el joc social de catalogar i valorar als altres per trets físics externs, una simplificació que ens ajuda a preservar els privilegis de l’endogrup front l’exogrup.  

Atrevir-nos a valorar per nosaltres mateixos és un repte, és molt més fàcil admetre el discurs majoritari admès socialment. En un doble sentit, ens simplifica la feina i no cal justificació si ens equivoquem. I d'aquesta manera reproduim el model social.

Griselda Vergés

La dona en el mercat de treball

Davant la necessitat de conviure en una societat justa cal vetllar per promocionar la igualtat d’oportunitats, posant atenció en aquells col·lectius que socialment pateixen greuges que els impedeix o els dificulta assolir la seva autonomia i la seva adequada integració al teixit social, tant per les seves conseqüències personals, econòmiques, laborals i/o socials.

En aquest article posem atenció en les diferències de gènere enfront al mercat laboral, mostrant una clara situació de desigualtat. Diferències que es perpetuen i que davant el paradigma del canvi en que ens trobem immersos, descrits en  l’informe de l’European Centre for the Development of Vocational Training (CEDEFOP, 2008) i a l’informe de la OCDE (2004a), cal parar especial atenció en atenció als drets com a ciutadans. Dins una societat cada cop més globalitzada, en que els referents centrals són el desenvolupament socio-professional i competencial, i la gestió de la carrera de cada un dels ciutadans i grups, no atendre la situació de desavantatge a que les dones s’enfronten dins del mercat laboral en el fons és no atendre al seu adequat desenvolupament tant personal i professional dins la societat, i posar en perill  la seva necessària autonomia com a persona i ciutadà de ple dret.

Si analitzem les dades, segons l’informe de La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones de l’Observatori del Treball i Model Productiu, de febrer del 2017, observem que:

a)    La participació de les dones en el mercat de treball és menor a les masculines, amb un diferencial del 8% de les taxes d’activitat i ocupació.

b)    La jornada parcial ha estat molt més comuna en les dones, presentant a l’estat espanyol, unes dades lluny de la mitjana de la Unió Europea. La principal causa manifestada per les dones a aquest fet és no haver trobat una ocupació a temps complert (manifestat pel 56% dels qui desenvolupen dit tipus de jornada), per tant complint una jornada parcial involuntària. Respecte a les persones que treballen voluntàriament a temps parcial, entre les dones el motiu principal és assistir infants o adults i altres responsabilitats familiars o personals, en canvi entre els homes aquest motiu és testimonial.

c)    Si observem el nivell educatiu les dones mostren millors resultats, presentant una taxa d’abandonament prematur dels estudis força inferior (8.1%)i una major proporció de dones amb estudis superiors.

d)    Respecte a les diferències entre les feines s’observa una segmentació clara del mercat laboral, tant en relació amb el sector d’activitat com el grup ocupacional. Diferències que poden explicar part de les diferències salarials. Les dones es concentren en certs sectors d’activitat (segmentació horitzontal) i en certes ocupacions (segmentació vertical) tenen una presència molt escassa. Que reflecteix un pes inferior de les dones en la part alta de l’escala ocupacional i una major presència en la part mitjana-baixa:

Ø  Respecte el sector d’activitat:

·   Són el 77.5% de la població ocupada en la sanitat i serveis socials.

·   Són el 70% en les activitats culturals , esportives i altres serveis i en el comerç al detall.

·   Són el  66.2%  en l’educació.

Ø  Respecte al grup ocupacional:

·    Són el 74.1% dels empleats d’oficina, comptables i administratius.

·    Són el 64.4% en serveis restauració, personals i venedors.

·    Presència molt escassa entre els artesans i treballadors qualificats d’indústria manufacturera i la construcció, operadors d’instal·lacions i maquinària, muntadors.

·   I un 30% en el grup de tècnics i professionals de suport, i el de directors i gerents.

e)      En dades anteriors podem veure una menor professionalització de les dones, les quals tendeixen a ocupar perfils més generalistes. Presentant una presència menor en ocupacions que generalment s’associen a majors retribucions. Aquest fet és especialment problemàtic davant un escenari que premia cada cop més l’especialització i la professionalització, augmentant el perill de la seva precarització dins del mercat laboral.

f)        S’observa al llarg del temps una menor dedicació al treball remunerat de les dones, amb períodes d’interrupció de l’activitat laboral i menys allargaments dels horaris (hores extres), situació que amaga la necessitat/obligació de conciliar la vida laboral i familiar, i que acaben comportant una menor retribució del treball femení, augmentant la bretxa salarial de gènere.

Un cop analitzades les dades, observem que ens descriu una situació de clara desigualtat de les dones enfront al mercat laboral associades a situacions de discriminació per raó de gènere. Situacions motivades especialment per la càrrega social de les tasques familiars, a ser hereus d’una societat patriarcal, a les dificultats per conciliar la vida personal i laboral i a la incorporació tardana de les dones al mercat laboral. Aquesta situació comporta menors rendes per al col·lectiu femení tant en el present com en el futur, atès el seu lligam amb les prestacions d’atur o de jubilació futures, i per tant a una major exposició al risc a la pobresa.

Aquest escrit s’inscriu dins la necessària pressa de consciència de la situació passada i actual, per d’aquesta manera afavorir i fomentar les mesures, el debat social i la sensibilització necessària per promoure un canvi d’escenari que afavorís la igualtat d’oportunitats alhora de desenvolupar la carrera personal i professional, com a garantia de l’autonomia de cadascun dels ciutadans i  la seva adequada integració en el marc econòmic i social dins del nou marc polític que s’està construint.

Griselda Vergés

La motivació com a garant del projecte de vida

Quasi sense adonar-nos anem submergint-nos en una nova realitat que per una banda ens meravella amb les seves potencialitats, posant-nos al nostre abast el món sencer a partir de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i per altre banda ens confon, mostrant-nos una realitat cada cop més difosa i incerta tant a nivell personal com professional. 

On és aquella avorrida estabilitat que vivíem quan érem petits? ....  el món cada cop s’ha fet més petit i gira més ràpid, i la seva inèrcia molts cops ens col·lapse, sentint-nos immersos en una realitat que si no ens salvaguardem, correm el perill de caure presses de la seva voraginitat.

Davant d’aquest entorn cada cop és més imprescindible que ens instituïm com a protagonistes del nostre futur, deixant enrere postures passades més acomodatives que ja no són una resposta eficaç als nous reptes que ens imposa la nova realitat. Instaurant-se un escenari en el qual és més necessari ser conscients de nosaltres mateixos i del nostre entorn, i dotar-nos de la capacitat de decidir de forma eficaç i d’aquesta manera assumir la necessària responsabilitat del nostre devenir, convertint-nos en protagonistes del nostre futur. I d’aquesta manera allunyar-nos de la passivitat que ens pot comportar caure en mans d’un mercat cada cop més despietat i  excloent que et va abocant cap a la precarització i a unes dinàmiques personals i socials més complexes.

D’aquesta manera queden enrere respostes adaptatives passades en què la necessària seguretat i equilibri la buscàvem en coses externes a nosaltres, com podien ser la vivenda, la feina o la família, construint-se una nova realitat més volàtil que es substenta en el “jo”, com a ésser autònom i responsable de la nostra carrera personal i professional davant d’un entorn cada cop més incert i canviant.

Davant aquesta nova realitat hem de vetllar per preservar-nos i no caure en el desànim, i ser conscients que la nostra carrera personal i professional no serà lineal sinó sinuosa, amb moments millors i pitjors, provocades tant per motius personals, familiars, econòmics com socials. Constituint-se com a essencial preservar la nostra motivació què ens servirà  de garant en aquesta cursa per assolir el nostre projecte de vida. 

Griselda Vergés

L'autoocupació

Alhora d’incorporar-nos al mercat laboral podem fer-ho prestant els nostres serveis a una empresa o decidir autoocupar-nos. L’autoocupació és una via que requereix una reflexió prèvia per tal de valorar la viabilitat tècnica, econòmica i financera del nostre projecte, per això és convenient realitzar un Pla d’empresa i no només com un requisit imposat alhora de demanar un crèdit o altres gestions sinó com un exercici personal que ens permetrà una reflexió acurada sobre el nostre projecte per realitzar els ajustos necessaris i així poder fer una necessària previsió, sobre la base d’un anàlisi racional. Per tant quant més acurada, real i actual sigui la informació de què disposem més fiable serà el nostre projecte alhora d’emprendre.

Emprendre implica assumir riscos perquè comporta decidir sobre fets futurs. Per minimitzar els riscos cal una actitud reflexiva per ser capaços de prendre decisions eficaces i així fer front a la incertesa, sent conscients que no podem controlar-ho tot, i que sempre hi hauran fets fortuïts o casuals que ens faran trontollar. Per això mateix és tan necessari com a mínim controlar allò que està a les nostres mans.

Per confeccionar el nostre Pla d’empresa tenim diferents possibilitat. Si tenim les competències necessàries podem elaborar-lo nosaltres mateixos, també podem buscar recolzament o confecció a serveis privats com les assessories o també utilitzar recursos públics que ens oferiran un procés d’acompanyament per realitzar el nostre projecte i d’aquesta manera decidir d’una forma eficaç.  En principi, els consells comarcals ofereixen aquest tipus d’orientació i altres entitats com pot ser el Tecnocampus de Mataró.

Tanmateix davant la necessitat de concentrar en una plataforma telemàtica tota la informació necessària per a un emprenedor s’ha creat la Xarxa Emprèn  http://xarxaempren.gencat.cat/inicia/cat/ amb la voluntat de facilitar la informació necessària del seu interès al llarg de tot el cicle de l’empresa (reflexió del negoci, creació del negoci i consolidació del negoci). Dita iniciativa pretén oferir una relació més transparent i amb menys complicacions integrant informació de les diferents administracions implicades.

Aquest projecte neix de la voluntat d’una administració que vol ser cada cop més propera i adequada a les necessitats dels ciutadans, oferint via telemàtica recursos per facilitar les seves gestions. D’aquesta manera pren rellevància l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) que per facilitar els tràmits ha posat en funcionament la Finestra Única Empresarial (FUE) http://governacio.gencat.cat/ca/detalls/Article/FUE

Griselda Vergés

Reconeixement professional (QUALIFICA'T)

La funció del sistema educatiu al llarg dels temps ha anat evolucionant segons el desenvolupament del concepte ciutadania i del sistema productiu imperant. Actualment en un món global sota el domini d’internet considerem que el sistema educatiu ha de vetllar per satisfer les necessitats de la ciutadania i del món empresarial, sota el propòsit de crear el feedback necessari per afavorir una economia dinàmica, innovadora i competitiva.

D’aquesta manera, davant la necessitat de la ciutadania d’acreditar les seves competències professionals i de mantenir la seva ocupabilitat al llarg de la seva vida i de dotar al món empresarial de personal qualificat i competent per poder-se enfrontar adequadament a una realitat cada cop més especialitzada i competitiva, el sistema educatiu ha d’adaptar-se a les noves necessitats oferint un sistema més obert, flexible i coordinat, que atengui la diversitat i que doni resposta a les diferents demandes socials, permetent un aprenentatge al llarg de la vida.

Davant dita realitat una proposta interessant que ens ofereix el Departament d’Ensenyament per obtenir una titulació reglada que acrediti les nostres competències professionals és el programa de Reconeixement professional (QUALIFICA’T).

En el cas d’estar interessats en aquesta proposta hauríem de dirigir-nos a un centre públic on cursin el cicle formatiu del nostre interès i manifestar el nostre interès en acreditar les nostres competències professionals, integrant-nos en un procés de verificació de les tasques professionals realitzades i la seva equiparació amb els continguts de les titulacions oficials dels cicles formatius de formació professional. Dit programa pretén que les persones i les empreses trobin l’orientació, el reconeixement i la formació professional que millor s’adapti a les seves necessitats.

Aquest programa atén:

1.       La validació i acreditació de l’experiència professional

2.       L’oferta de formació a col·lectius singulars

3.       La validació de formació impartida per empreses o entitats

Un cop finalitzat el procés l’aspirant obté un certificat oficial en què consten tots els crèdits/mòduls o unitats formatives que haurà validat. Aquest procés no dóna directament una titulació del cicle formatiu. Si una vegada acabat el procés l’aspirant vol obtenir la titulació oficial del cicle formatiu, sempre que tingui els requisits acadèmics d’accés, caldrà que cursi els mòduls o crèdits que li faltin o que es presenti a les proves lliures d’obtenció d’una titulació de formació professional. Si l’aspirant no disposa dels requisits d’accés a un cicle formatiu haurà de superar la prova d’accés requerida.

1.       La validació i acreditació de l’experiència professional

Aquest procés de validació permet que la persona pugui acreditar davant de tercers les competències professionals assolides a partir de l’experiència laboral o en activitats socials al llarg de la seva carrera, a partir de la seva correspondència amb els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu.

Requisits d’inscripció:

• Tenir 18 anys o més.
• Tenir experiència en l'àmbit laboral o en activitats socials d’un mínim de dos anys a jornada complerta, o el temps proporcional en el cas de reduïda, en el sector productiu o professional relacionat amb el cicle formatiu que es vol validar els aprenentatges, desenvolupant activitats de l’àmbit del treball del cicle formatiu.

2.       L’oferta de formació a col·lectius singulars

Els centres autoritzats poden organitzar, en grups específics, formació corresponent a unitats formatives, mòduls professionals o crèdits dels cicles formatius per a col·lectius de persones treballadores o en atur provinents d’empreses o entitats que hagin establert un conveni de col·laboració amb el Departament d’Educació o la persona titular del centre.

Les empreses o entitats que signen convenis han de cobrir les despeses de la formació i es responsabilitzen d’informar les persones interessades, formalitzar-ne la inscripció, recollir la documentació i fer-la arribar al centre per obrir l’expedient acadèmic de l’alumnat.

3.       La validació de formació impartida per empreses o entitats

L’objectiu de la validació de la formació impartida per empreses o entitats és establir vincles entre aquesta formació i la formació professional del sistema educatiu. El reconeixement d’aquests vincles fa possible que les persones que superen la formació puguin gaudir dels efectes acadèmics de la formació professional del sistema educatiu.

Només poden validar la formació els centres educatius autoritzats i en aquelles matèries que imparteixin i tinguin autorització. Sota el requisit d’un previ conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació o la persona titular del centre i les empreses o entitats participants.

La validació es fa en relació amb les unitats formatives, els mòduls professionals o els crèdits dels cicles formatius de formació professional derivats, directament, d’unitats de competència.

Griselda Vergés

Qué nos ofrece el Coaching?

Ante un panorama laboral incierto e inseguro crece la necesidad de reforzar nuestras capacidades y habilidades para poder salvaguardarnos de un entorno cada vez más competitivo, incierto e inseguro. Y es aquí donde el coaching adquiere relevancia como soporte a nuestro desarrollo vital y profesional a partir de un proceso de acompañamiento que pretende que reflexionemos sobre nuestro pasado y nuestro presente para que tomemos conciencia de nuestro bagaje, expectativas y entorno,  y de este modo poder planificar adecuadamente nuestros retos de futuro de forma eficaz.

En este proceso adquiere especial relevancia la motivación como fuerza impulsora de nuestras acciones, ya que sin ella somos presas del desánimo y la confusión. Por ello es necesario promover procesos que nos autoestimulen y que nos presenten opciones factibles que nos permitan adecuar nuestros perfiles profesionales a las nuevas exigencias del mercado laboral, a partir  de marcarnos unos objetivos factibles y reales que reforzaran nuestra autoestima y nuestra confianza en nuestras posibilidades.

¿Qué nos ofrece el coaching? El coaching nos ofrece un proceso de acompañamiento para ayudarnos a adquirir las competencias necesarias para decidir eficazmente sobre nuestro desarrollo personal y profesional según nuestras expectativas, motivaciones e intereses, promoviendo un proceso de reflexión con el objetivo de que la persona tome consciencia de sí mismo y de su entorno, y de este modo adquiera la autonomía suficiente para afrontar sus retos de futuro con éxito. Con el objetivo último de aumentar nuestra satisfacción y por tanto nuestra autorealización personal y profesional.

Griselda Vergés

Empleo y jóvenes

Empleo y jóvenes dos conceptos que en España parece ser que son contradictorios, presentando una tasa de paro juvenil (16 a 25 años) muy elevada y de manera permanente, siendo del  51.8% en el 2014. Según el Informe de jóvenes y mercado de trabajo del Ministerio de Empleo y Seguridad Social esta cifra es debida a los profundos problemas estructurales del mercado de trabajo español, que presenta una fuerte temporalidad (64.6% en los menores de 25 años), una creciente parcialidad (jornadas inferiores a la legalmente establecida como normal) y una escasa cualificación (más del 50% de los jóvenes tiene unos estudios que dificulta su acceso y conservación del puesto de trabajo).

Ante la gravedad de la situación del empleo y jóvenes en España es necesario establecer una acción coordinada entre todos los agentes sociales, poniendo la atención en:

• La alta tasa de abandono escolar temprano, que duplica la media europea.
• El bajo porcentaje de jóvenes con niveles medios de formación en relación con Europa.
• Escaso conocimiento de idiomas entre la población joven.
•  La tasa elevada de jóvenes que ni están ocupados ni cursan estudios (reglados o no reglados), conocidos como ni-nis, que se sitúa en el 18.6%.
• El bajo porcentaje de jóvenes que compagina empleo y formación respecto a la media europea.

Ante dicha situación de empleo y jóvenes, todos los estudios coinciden que la mejor apuesta para mejorar la empleabilidad de los jóvenes es aumentar sus competencias profesionales a partir de la formación para enfrentarse al mercado laboral con mejores oportunidades. Las estadísticas muestran que los jóvenes más afectados por la inestabilidad del mercado laboral son los jóvenes con menor nivel de cualificación que presentan una tasa de empleo 20 puntos por debajo (un 62.6% frente a un 43.6%).

Griselda Vergés

La incertidumbre y certeza del mercado laboral

Actualmente enfrentarse al mercado de trabajo es un proceso duro y que requiere equilibrio emocional. La incertidumbre del mercado de trabajo nos crea angustia y pone a prueba nuestra confianza en nosotros mismos. Ante la dificultad de encontrar un empleo,  es muy fácil deprimirnos y autoculparnos (soy demasiado mayor, no tengo experiencia, mis capacidades no son las adecuadas,…), con el peligro de adoptar unas actitudes derrotistas.

Vivimos momentos de cambio la tecnología invade nuestro entorno y nos vemos obligados a adaptarnos a ello para poder disfrutar de las comodidades que nos ofrecen, modificando nuestro día a día que va desde enviar un Whatsaps a un amigo a escuchar música por Spotify a una videoconferencia con un familiar que se encuentra en Londres. Esa idea de realidad estática de tiempos pasados ha muerto, nos encontramos imbuidos en una era de cambios que se retroalimentan que nos aportan beneficios pero como contrapartida nos exigen una actitud más activa, flexible y atenta. Imbuidos en un proceso que requiere que seamos conscientes de esta nueva realidad que está afectando todos los ámbitos de nuestra vida, y muy especialmente al ámbito laboral.

Por ello dentro de un entorno laboral en el que la incertidumbre impera, adquiere vital importancia nuestro desarrollo personal y profesional a lo largo de la vida. Bajo el prisma que no podemos rendirnos, y hemos de coger las riendas de nuestro futuro. Y para ello es esencial que nos enfrentemos a un proceso de reflexión que nos permita decidir eficazmente qué expectativas laborales tenemos, cuáles son los requisitos que exige el mercado laboral respecto a esta ocupación y valorar si necesitamos mejorar nuestras competencias para lograr nuestro objetivo laboral. Esta actitud además de mejorar nuestra empleabilidad, y dotarnos de mayor conocimiento del mercado de trabajo y de nosotros mismos, nos dará la necesaria seguridad y motivación para afrontar con éxito nuestros retos de futuro. 

Griselda Vergés

La comunicació no verbal

Com a ésser socials que som, ens és essencial desenvolupar  eines de comunicació per poder-nos relacionar adequadament amb el nostre entorn. I davant d’aquest fet el sistema educatiu centra un dels seus interessos en desenvolupar unes competències adequades en la ciutadania per fer-ho convenientment, centrant el seu interès en els aspectes més formals de la comunicació parlada i escrita, com són la sintaxis, la morfologia, l’ortografia, el ritme, la dicció.... , oblidant-se molts cops dels aspectes no verbals de la comunicació.

Recents estudis ens indiquen la forta influència del cos sobre la ment que confirmen una vella hipòtesi que adoptar cert gest o postura pot desenvolupar l’emoció o actitud relacionada amb aquest gest o postura. És a dir, el fet d’adoptar el gest de somriure té la capacitat de canviar en positiu el nostre estat d’humor.

Davant dita evidència, posar atenció a la nostra comunicació no verbal ens dota de més domini i control d’allò què volem comunicar, permetent-nos entre d’altres transmetre seguretat i confiança als nostres interlocutors i a nosaltres mateixos:

• Posant atenció a la postura corporal: Les postures que doten de confiança i seguretat personal són les postures expansives. Aquelles postures que el nostre cos sembla ocupar més espai del que ocuparia en circumstàncies normals, com per exemple la postura de “wonder woman” (cames separades i les mans a la cintura).

• Posant atenció com caminem: Es transmet seguretat quan caminem drets, fent llargues passes, movent els braços i mantenint el mentó alt.

• Posant atenció a la veu:Mantenir un to profund i una velocitat pausada també és un element que dóna poder personal. I fer pauses quan es parla denota confiança.

Segons la psicòloga social Amy Cuddy cal “fingir fins a ser-ho”, afirmant que si una persona adopta postures d’aquest tipus durant dos minuts abans d’enfrontar-se a situacions estressants (com una entrevista de treball, una presentació en públic, una conversació conflictiva amb un treballador o amb el teu cap o un examen), les possibilitats d’èxit augmenten radicalment, com així es demostra en evidències de la vida real i com en les proves de laboratori realitzades en els últims anys. Davant d’aquestes conclusions es dedueix que el nostre comportament no verbal (postures, gestos, moviments,..) amb conjunció amb una actitud determinada genera en la persona aquella actitud.

Tots som conscients que la forma de comportar-se i relacionar-se de certes persones ens transmeten la imatge de poder personal. I creiem que manifestar aquestes actituds de seguretat i confiança era conseqüència de la seva autoconfiança. Però, a partir d’aquests estudis s’ha obert una nova perspectiva que genera moltes possibilitats personals, basant-nos en el fet que podem autogenerar-nos aquesta autoconfiança només fingint que la tenim.

Griselda Vergés

En el fons és un tema d'actitud

Per mantenir el nostre equilibri emocional és necessari saber desconnectar de les pressions i maldecaps de la feina. Cada cop més ens movem en entorns més exigents i estressants que sense adonar-nos ens aboquen a estats d’irritabilitat, nerviosisme i ansietat que acaben afectant a altres facetes de la nostra vida. Fet que si s'allarga en el temps ens fan caure en bucles nocius de pensaments de negativitat, escepticisme i desmotivació, gens recomanables.

Per aquest motiu és essencial ser-ne conscients i establir els mecanismes necessaris per saber desconnectar, en benefici del nostre rendiment i satisfacció en el lloc de treball i del nostre benestar i equilibri personal i social.

Davant d’aquests reptes s’estableix com a necessari adoptar una actitud activa i positiva, tant com a forma més convenient i productiva d’afrontar les diferents responsabilitats com per la sensació interior de confort que ens provoca, i que a més revertirà positivament en el nostre entorn immediat, potenciant els seus efectes.

Com a tècniques per mantenir uns patrons de comportament saludables en benefici de mantenir la nostra motivació i disminuir els efectes nocius del dia a dia, recomanem:

• Saber associar el treball a determinats moments i llocs i no permetre que sobrepassin aquests límits: Diversos estudis ens mostren que més d’un 50% dels treballadors porten els maldecaps de la feina a casa, afectant més a mesura que hi ha més pressió i autoritat en el lloc de feina.
• Construir una xarxa social de suport: Està demostrat que una persona afronta de millor manera les situacions d’estrès si se sent acompanyat, augmentant la seva capacitat d’afrontar adequadament els problemes, i afavorint la seva autonomia i perspectiva vital.
• Crear uns hàbits adequats: Una adequada planificació horària de les diferents responsabilitats que li permetin compatibilitzar de la millor manera possible la seva vida laboral, familiar i personal, segons els seus interessos i necessitats.
• Fer unes rutines d’oci: Ideals per mantenir l’equilibri emocional i l’autonomia, escollint una activitat que el motivi i el satisfaci. Entre d’altres, trobem anar al gimnàs, fer “running”, fer ioga, practicar teatre amateur, fer bricolatge, participar en una coral,.....  Una interminable llista de possibles activitats que ens aporten divertiment,  un canvi d’entorn i de realitat i que ens facilitarà la desconnexió i la sensació de confort.

El dia a dia molts cops ens supera i absorbeix, i correm el risc de caure en espirals negatives que ens aïllin de la nostra realitat immediata. I és cert que molts cops no podem modificar la realitat on estem immersos però sí que podem decidir com ens enfrontem a ella. 

Reflexions alhora de fer Currículum Vitae

Actualment és imprescindible tenir mig enllestit un Currículum Vitae, i així ràpidament poder presentar la nostra candidatura quan ens assabentem d’una oferta laboral del nostre interès. Tot i així, preparar-lo ens acostuma a fer molta mandra, en certa part perquè autoavaluar-nos i plasmar-ho en un paper ens neguiteja.

A continuació exposaré unes recomanacions alhora d’enfrontar-nos a fer el nostre currículum, sota la consideració que aquest tipus de document no es troba normalitzat, és a dir no hi ha cap criteri ni aspecte formal, ni de contingut obligatori. El Currículum Vitae és un document on plasmem les nostres competències professionals vers una ocupació (és el document que generem com a resposta a una oferta laboral concreta). Aquest fet ens presenta uns avantatges i uns inconvenients. Com avantatge tenim que podem elaborar el document segons el nostre criteri, sense cap restricció normativa, però en contrapartida, com a desavantatge tenim que la persona/empresa que el rep pot valorar-ho també segons els seus criteris. Davant aquest fet contradictori i que ens pot comporta angoixa i incertesa, el meu consell sempre serà aplicar el criteri més racional perquè sempre és el criteri més eficaç perquè no es deixa emportar per consideracions subjectives que fan perdre el sentit original del document.

Reflexions per enfrontar-nos a la construcció del nostre CV:

1.       Llargada: es recomana 1 full. Segons informacions rebudes, el seleccionador no perd més de 40 segons per cada CV, per tant és més eficaç concentrar la  informació en un full.

2.       Disseny: segons el tipus d’ocupació farem propostes més creatives o clàssiques. No és el mateix fer un currículum per a una ocupació de cap financer o per mestre d’escola o per fotògraf de passarel·la.

3.       Format: Per facilitar-nos la tasca podem utilitzar plantilles de CV que ens permetrà centrar-nos en el contingut. Tenim diferents opcions: buscar-les a partir d’un navegador d’internet o escollir entre les que ens ofereix Word entre d’altres. Un cop decidit lloc on extraurem plantilla, seleccionarem el format que considerem més ajustat al nostre propòsit.

4.       Estil: mostrar una organització del text i alineació adequada, vigilant faltes d’ortografia i sintàctiques. Remarcar aquelles parts que considerem rellevants.

5.       Foto: Aquest és un tema controvertit, en països saxons es recomana no posar-ne però en entorns mediterranis, la imatge té gran rellevància, i molts cops es descarten CV per la desconfiança que genera no posar-ne.

6.       Complementar informació: Si volem complementar la informació subministrada en el nostre CV, tenim l’opció d’integrar enllaços a internet d’interès. Ens servirà a més per mostrar les nostres competències professionals: àlbum de fotos, linkedin, blogs,....

7.       Estructura: Una opció és dividir el document en diferents parts.

Primera.- Presentació:

Indicar dades essencials: Nom complert, mitjà de comunicació (telèfon, mail,..).

Segona.- Competències professionals:

En aquest apartat hem de mostrar que som el candidat idoni per l’oferta de feina seleccionada. I ho farem indicant aquelles competències professionals assolides en dita ocupació, i ho farem a partir d’aquestes tres àrees:

a)      Formació:

Indicar formació diferenciant entre formació reglada i no reglada. Especialment aquella formació relacionada amb ocupació sol·licitada.

a)      Experiència professional

Indicar les competències professionals assolides en les diferents ocupacions, preferentment aquelles relacionades amb el lloc de feina sol·licitat. Indicant temps i lloc.

Recordar que el CV no és la vida laboral, i té més rellevància les competències professionals assolides que l’empresa on l’has hem assolit. Indicar les competències professionals assolides demostra que tenim un coneixement professional de les tasques a realitzar en l’ocupació sol·licitada.

b)      Habilitats

Indicar aquelles habilitats personals que tenim assolides relacionades amb l’ocupació sol·licitada. Hem de ser conscients que no calen les mateixes habilitats personals per ser comptable que per ser dependent, per exemple.

Tercera.- Cloenda

Lloc, data i signatura.

8.    Ordre informació:

L’ordre de la informació de les competències professionals vindrà marcat segons el nostre currículum.

En primer lloc, posarem aquella àrea (formació, experiència o habilitats) que considerem que ens mostra com a millor candidat, per dos motius: és el lloc més rellevant i perquè correspon a la part central del text (part on naturalment van els ulls).

Ordenarem les tres parts segons

considerem la seva rellevància en l’ocupació sol·licitada (formació, experiència o habilitats)

 Griselda Vergés

Acreditació de competències professionals

En l’entorn actual cada cop és més imprescindible per enfrontar-se amb garanties d’èxit al mercat de treball poder acreditar les competències professionals adquirides. En aquest punt és essencial recordar que aquestes es poden adquirir a partir de dos vies: la formació i l’experiència.

L’acreditació a partir de la formació no ens presenta cap problema perquè podem fer-ho a partir de la titulació o certificació emesa pel centre educatiu. En canvi, l’acreditació a partir de l’experiència no és tan fàcil perquè no acostumem a tenir cap document que ens l’acrediti,  i si consultem la vida laboral de Seguretat Social només ens acreditarà les empreses on hem prestat serveis i el període, però no les tasques realitzades. En aquest punt i davant la necessitat cada cop major del mercat laboral d’acreditar convenientment les competències professionals s’ha creat un sistema a partir de convocatòria pública per poder acreditar-les: ACREDITA’T

Acredita’t és un procediment d’avaluació i acreditació de competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o vies no formals de formació que permet a les persones que el segueixen obtenir una certificació capitalitzable per a l’obtenció, segons correspongui, d’un certificat de professionalitat, d’un títol de formació professional o d’ambdós, i que pretén facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida. Actuant conjuntament el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament d’Ensenyament.

Amb aquesta voluntat el passat mes de desembre el Govern va aprovar el primer Pla d’acreditació i qualificació professionals 2016-2018, que es durà a terme mitjançant diverses convocatòries i que es podrà consultar a http://acreditat.gencat.cat

En cada convocatòria s’estableixen les qualificacions professionals convocades i si es dirigeix a algun col·lectiu en concret, sent precís que l’experiència i formació no reglada en aquesta qualificació s’hagi adquirit en els darrers deu anys. 

La perseverança mou muntanyes

La perseverança és un valor que sembla que no estigui en alça en l’actual entramat social. Els mitjans de comunicació ens mostren una imatge que tot és fàcil i es troba al nostre abast, plens de frases publicitàries amb un missatge subliminal que amb un mínim esforç podem aconseguir tot allò que desitgem. Afavorit per unes noves tecnologies de la informació i de la comunicació que ens reforcen aquesta sensació de facilitat i immediatesa. El columnista Leonard Pitts en un dels seus articles ens deia que: “En una societat obsessionada amb la imatge, tot sembla fàcil (....). Sembla que tot es pugui aconseguir amb només entendre el truc, tenir l’habilitat o rebre l’ajuda divina.”

Però la realitat és molt més crua, irreverent i confusa i cal afrontar-la marcant-nos uns objectius realistes i definits, segons els nostres interessos, capacitats i preferències. Acompanyats del suport d'una actitud adequada que ens permetrà reforçar la nostra motivació, punt clau per aconseguir qualsevol repte.

Un d'aquests punts claus és la perseverança per dos motius essencials: per la capacitat de lluita personal que ens indueix i per la capacitat que ens dóna de superar moments de crisi.

Ser perseverant significa mantenir-se ferm o constant en la realització o continuació d’una cosa. Implica emprendre amb decisió i saber mostrar-nos tenaços davant l’adversitat, no donant-nos per vençuts. És una actitud davant la consciència que ens enfrontem a una realitat complexa i gens fàcil que ens permetrà fer front a aquelles dificultats que ens trobem durant el camí. Actitud que ens dóna la força necessària per a no rendir-nos, permetent-nos aixecar i seguir endavant, no defallint i intentant-ho de nou.

D'aquesta manera la perseverança ens ofereix un aprenentatge per afrontar amb garanties les dificultats i fracassos que ens anem trobant al llarg de la vida. Establint-se com una assegurança contra la desmotivació i la frustració que poden fer que ens rendim en algun moment. Fet que no podem permetre mai.

 “Només triomfa en el món qui s’aixeca i busca a les circumstàncies, creant-les si no les troba” George Bernard Shaw

Formación dual

Son preocupantes los datos que nos muestran las estadísticas sobre el abandono temprano de nuestros jóvenes, liderando el ranquin europeo con un 23,5% de jóvenes que dobla la media de los países de la Unión Europea. En un mercado laboral tan competitivo como el actual, no disponer de unos estudios que acrediten una profesión es condenar a dicho colectivo a situaciones de vulnerabilidad profesional y por tanto personal. Por ello desde instancias europeas se está centrando la atención desde el 2004 en crear un sistema integrado entre educación y empleo que permita adquirir las certificaciones y competencias necesarias para que los individuos puedan desarrollarse personal y profesionalmente a lo largo de su vida. Dentro de esta visión se ha establecido la Formación Dual como un conjunto de acciones e iniciativas formativas que pretenden la cualificación profesional de las personas, combinando trabajar en una empresa al mismo tiempo que se recibe formación, obteniéndose una titulación profesional oficial, ya sea un Ciclo Formativo o un Certificado de Cualificación Profesional. La Formación Dual pretende:

 • Incrementar el número de personas que dispongan de una acreditación profesional

 • Lograr una mayor motivación del alumnado que disminuya el abandono escolar temprano

 • Facilitar la inserción laboral al permitir un mayor contacto de los estudiantes con las empresas

 • Permite al alumnado entrar en contacto con un espacio real y aplicar sus conocimientos teóricos.

 • Incrementar la implicación y corresponsabilidad del tejido empresarial con la formación profesional

 • Favorecer la transferencia de conocimientos entre el mundo formativo y empresarial

En Alemania, promotora de este modelo, el porcentaje de jóvenes desempleados entre 15 y 24 años es del 8%, una cifra mínima en comparación con España, en que uno de cada dos jóvenes busca empleo. En España adoptamos este modelo exitoso alemán en el año 2012, a partir de la aprobación del Real Decreto 1529/2012, de 8 de noviembre, comenzando a desarrollarse en el año 2013. Esperemos que una vez ajustado el marco legal se establezca la cooperación necesaria entre el ámbito educativo y laboral y la precisa implicación del resto de actores sociales, y de este modo lograr la implementación de dicho modelo de éxito y mejorar la capacitación profesional de nuestros jóvenes.

Reforça la teva autoconfiança

Un element clau per tenir èxit tant personal, social com professional és saber projectar a la resta de persones autoconfiança. Per tant, ser capaç de mostrarte a la resta com una persona segura.

L’autoconfiança en l'àmbit laboral ens permet:

1. Que la resta de companys i clients confiïn més en nosaltres.
2. Aconseguir més poder de convicció.
3. Ser més positiu. Fet que crea una millor predisposició tant personal com d’equip per aconseguir els objectius establerts.
4. Assolides les competències adequades, ens permet avançar en la nostra carrera professional

Davant dels seus grans beneficis anem a definir-la i veure com podem reforçar-la:

Què és l'autoconfiança?

L’autoconfiança es desenvolupa a partir del sentit de l’autoeficàcia i de l’autoestima.

Autoeficàcia: s’obté a partir de tenir assolides les competències i habilitats necessàries per realitzar una tasca, fet que ens permet aconseguir les fites proposades.

Autoestima: autoconsciència de les nostres capacitats, que ens permet davant d’un repte saber que el podràs resoldre amb èxit. Fet que et permet emprendre nous reptes amb actitud positiva i activa.

Es pot millorar l’autoconfiança?

Tots podem millorar la nostra autoconfiança, encara que serà un procés més fàcil i exitós segons les particularitats de personalitat de cadascú. A tall d’exemple, si fas una resposta afirmativa a les sis preguntes següents voldrà dir que ets una persona amb autoconfiança, però si en alguna has dubtat o has respost negativament hauràs de treballar dit aspecte per millorar la teva imatge de persona segura.

1.  ¿No m’importen les crítiques quan tinc clar que he de fer o dir?
2. ¿Assumeixo els riscos?
3. ¿Estic disposat a fer esforços extres en comparació a altres companys per aconseguir un objectiu determinat?
4. ¿Sé admetre els meus errors?
5. ¿M'agrada que em facin compliments però no assumeixo una actitud presumida davant d’ells?

Com puc millorar la meva autoconfiança:

Fent una anàlisi personal.

• Cal identificar els reptes assolits al llarg de la vida: un premi, una titulació, un lloc de treball,..
• Analitzar les nostres fortaleses i debilitats tant a l'àmbit personal com laboral, i després selecciona les oportunitats i amenaces que comportin en cada àmbit (anàlisi DAFO personal).

Definint les fites personals i professionals.

• Defineix-te fites realistes i senzilles, les fites ambicioses en un principi poden desmotivar.
• Escull com les portaràs a terme: elabora un procés al teu cap que et porti cap ell.
• Determina si necessites adquirir alguna competència i la forma com ho aconseguiràs.

Portant a terme les accions necessàries per aconseguir l’objectiu que m’he proposat.

Celebrant cada una de les petites fites que vaig aconseguint.

Utilitzant tècniques positives per invocar el pensament positiu.

Per exemple, és molt útil l’ús d’afirmacions positives i frases motivacionals. Aquestes tècniques et permetran que el teu “jo negatiu” pugui ser anul·lat pel teu “jo positiu” quan intenti sortir. També pot ser útil visualitzar les nostres fites per aconseguir la motivació necessària.

Ser conscient que no sempre aconseguiré els objectius proposats.

És una realitat, no sempre aconseguim els nostres objectius, cal ser conscients i no desmotivar-nos. Hem de ser conscients, i aprofitar per analitzar els fets i els motius. Reflexiona i aprofita-ho com aprenentatge.

Evolucionant i creixent.

Quan aconsegueixis fites, per petites que siguin, aniràs augmentant la teva autoestima i seguretat en tu mateix i cada cop et veuràs més segur per ampliar les teves expectatives i fixar-te en fites més ambicioses.

Griselda Vergés

Treballa l'assertivitat

El temps és or

És un fet que arribem tard des que vam inventar el rellotge. Un dels utensilis que més ha afectat al nostre dia a dia, els nostres hàbits i costums, permetent-nos organitzar, planificar i coordinar les nostres jornades però que ens ha imposat un tempo tant física com psicològicament. Passant molts cops a ser esclaus del temps.

Molts cops diem que el nostre temps és or, i és cert quan el mercantilitzem aplicant un criteri d’oportunitat. Així un cop mesurat el temps, puc decidir quin millor rendiment li puc treure, i la lògica econòmica ens marca que caldria dedicar-lo a aquella activitat que ens generi més benefici.

Però quan obtenim major benefici?? Quan apliquem exclusivament un criteri econòmic? És un fet indiscutible que és un factor clau, per això generalment prioritzarem en les nostres relacions laborals el nostre sou i aquelles activitats que obtinguem un rendiment econòmic. Tot i així, és l’únic factor a considerar???

Tot i la rellevància del criteri econòmic com a factor clau, cada cop més s’acostuma a prioritzar altres variables més qualitatives en les nostres decisions, posant-les en una balança en un intent de trobar un equilibri. Perquè cada cop tenim més consciència que una dura mercantilització de les nostres relacions i del nostre temps ens condueix a una buidor interior que no la fa justificable.

La gestió de les emocions

Al llarg de la vida vivim diferents experiències que ens provoquen diferents emocions, que molts cops no sabem controlar. Davant les males experiències, les sensacions de pèrdua de control i la sensació de fragilitat, amb el pas del anys,  intentem controlar-les a partir de la seva negació, encollitant-les i d'aquesta manera perdent-nos l'essència de viure.

En la pel·lícula d'animació Inside out de Pixar podem veure personificades les diferents emocions i el conflicte que molts cops s'estableixen entre elles, ajudant-nos a entendre les diferents emocions que experimentem al llarg de la nostra vida. 

Aquesta pel·lícula ens intenta explicar que aquestes emocions són inevitables i també, que són molt útils si som nosaltres qui sabem dominar-les i no deixem que elles ens dominin. 

En el fons són l'essència de la vida.